La higiene nasal

És temps de refredats i que se’ns tapi el nas, per anticipar-nos a infeccions nasals (rinitis) és útil prevenir-ho amb una bona higiene nasal diària.

És un tractament simple, segur i ben tolerat tant en nens com en adults. Està demostrat científicament que és efectiva ja que alleuja els símptomes de les infeccions nasals reduint així l’ús de medicaments. Amb una bona higiene nasal humidificarem les vies, reduirem les crostes i promourem la cura de la infecció.

Preneu nota i procureu fer diàriament aquesta higiene:

• Barregeu en un got una culleradeta de sal marina amb aigua tèbia.
• Ompliu una xeringa petita individual amb la mescla obtinguda.
• Poseu el cap de costat i introduïu l’aigua amb sal pel forat nasal que queda més a dalt, sense pressionar, fins que l’aigua surti per l’altre costat.
• Ens moquem: sonem primer un forat i després l’altre.

En el següent video ho podreu veure:

Aquesta informació l’hem extret del col·legi de fisioterapeutes de Catalunya que està fent una campanya centrada en la importància d’una bona higiene nasal:

http://www.fisioterapeutes.cat

La nostra targeta de visita on line

 

El xumet

El xumet beneficia als nostres nadons en molts moments però no es pot perllongar indefinidament el seu ús ja que es poden veure compromesos els òrgans bucofonatoris.
Fins als 15-18 mesos no hi ha perill de cap alteració però hauriem d’anar ja pensant com deshabituar als nostres petits a tenir massa estona el xumet a la boca.
Dels 20 als 30 mesos és l’edat recomanada per anar restant temps al xumet.
En aquesta etapa el llenguatge està en ple desenvolupament i si un nen utilitza masses hores al dia el xumet li restem hores de pràctica del llenguatge.
El xumet utilitzat masses hores més enllà dels dos anys també pot provocar alteracions en la mossegada dentària dels nens (mossegada oberta i/o creuada), fer-los ser respiradors bucals, no permetre-los aprendre una bona manera de deglutir els aliments, provocar dislàlies i augmentar l’aparició d’infeccions estomacals o bucals.
No cal treure’ls el xumet d’un dia per l’altre, ha de ser un procés lent i fer-se de manera que anem disminuint les hores o moments en que solen utilitzar-lo i anar perllongant aquest temps sense el seu ús. També pot anar bé explicar-los alguna història on el nostre nadó hi estigui implicat i hi apareguin alguns dels seus personatges de ficció predilectes i el facin desaparèixer.

Font: Yasmina Medina Iruela
Instituto de neurorehabilitación infantil

CURIOSITATS: errors de pronúncia que han costat milers de vides

“Shibboleth” (espiga) és la paraula que utilitzaven els antics hebreus per a diferenciar-se d’enemics que s’infiltraven a les seves files. Si un soldat no pronunciava bé aquesta paraula era brutalment eliminat.
Al segle XIV a Brujas les tropes flamenques obligaven als habitants de la ciutat a dir l’expressió “schilt ende vriend” (escut i amic en flamenc), i, si eres francès, resultava gairebé impossible pronunciar-ho correctament, et delataves parlant i eres massacrat.
A la batalla del Pacífic de la Segona Guerra Mundial els nord-americans van utilitzar la paraula “lollapalooza” per identificar els espies japonesos. Els japonesos no tenen el fonema de la lletra ela i els sona erra. Quan un sospitós s’aproximava al sentinella, aquest havia de dir la paraula. Si el sentinella escoltava alguna erra en lloc de ela tenia l’ordre de disparar.
Al 1937, durant la guerra entre Haití i la República Dominicana, els dominicans van utilitzar la paraula “perejil” per a distingir-se dels haitians ja que aquests no sabien pronunciar el fonema “j”. Amb aquest mètode es van eliminar més de 1000 haitians a l’episodi conegut com a “La massacre del perejil”.
Durant la Guerra de la independència de Colòmbia respecte Espanya, els colombians distingien els espanyols obligant a la gent a pronunciar la paraula “Francisco” quan tenien dubtes de la seva identitat, si no ho pronunciaven com un colombià, fent que la primera ce sonés com una essa, eren tirats al riu de la Magdalena.
Avui en dia, per sort, no saber pronunciar un fonema ja no és qüestió de vida o mort, però, aquests fets ens fan adonar de la dificultat que suposa aprendre a pronunciar bé determinats fonemes.

Cada llengua té fonemes particulars que no es pronuncien en altres llengües. Fer pronunciar la nostra erra vibrant o la nostra ella a un nord-americà o a un francès és una tasca difícil. Si teniu la possibilitat de fer-ho, proveu de fer-los pronunciar la paraula “ratlla” a veure si se’n surten.

 

Informació història extreta de “El Mundo” (DANIEL J. OLLERO) 3/2/16

Jocs on line per a iniciar-se amb la lecto-escriptura

Tots sabem que les tauletes digitals i els ordinadors són un recurs per aprendre que crida l’atenció a la majoria de nens.

Tenim clar que no cal abusar-ne però ens poden ser útils per a treballar tot jugant.

Us enviem a una pàgina amb diversos jocs de llenguatge escrit per a aquells infants de p5 i primer que es comencen a introduir en aquest nou món per ells, la lecto-escriptura.

http://www.symbaloo.com/mix/jocsdellenguainfantil?searched=true

Classes d’anglès i dificultats de la lecto-escriptura

A totes les aules probablement hi podem trobar més d’un alumne amb dificultats de la lecto-escriptura. A la vegada, tots som conscients de la rellevància que està obtenint la llengua anglesa en el món de l’educació actual. No volem posar en dubte la importància d’aquesta, però volem conscienciar el món de l’educació perquè tingui una manera d’ensenyar apta per a alumnes amb aquestes dificultats.
Perquè aquests alumnes puguin tirar endavant cal que tant professors com pares siguin conscients d’aquesta dificultat i adaptin la forma d’ensenyar una llengua estrangera a aquests nens, no es tracta de rebaixar el nivell sinó de fer més accessibles els continguts i la forma d’avaluar.
L’empatia dels docents és un aspecte clau perquè aquests alumnes puguin superar dificultats i no fracassin en l’aprenentatge d’aquesta nova llengua.
Cal informar als companys de la dificultat de l’alumne perquè no vegin les adaptacions com un privilegi, sinó com un dret i una necessitat.
Cal una metodologia d’aprenentatge vivencial durant els primers anys d’aprenentatge d’aquesta nova llengua.
Cal que el procés d’incorporació de la lectura i escriptura en anglès sigui posterior i més lent que el desenvolupament de la lecto-escriptura amb la llengua materna. No podem pretendre que un nen amb dificultats per interioritzar grafemes amb la llengua materna sigui capaç d’interioritzar-los amb llengua anglesa quan la correspondència fonema-grafema és diferent. És important no voler-ho intentar, pot interferir negativament en  l’aprenentatge de la lecto-escriptura en la llengua materna.
Donem-los temps i oportunitat de ser amb els anys uns bons oradors, lectors i escriptors de més d’una llengua.

Beques per a necessitats educatives especials 2015

Recordeu que fins al dia 30 d’aquest mes podeu fer la sol·licitud per a la beca de necessitats educatives especials del Ministeri.

Hem trobat un enllaç que us pot ajudar i guiar per a poder omplir-la:

http://www.becasalestudio.com/como-se-solicita-la-beca-de-necesidades-educativas-especiales

Si el vostre fill té dificultats del llenguatge oral i/o escrit i necessita una reeducació logopèdica feu-hi un cop d’ull.

 

Què és el Síndrome d’Asperger?

El Síndrome d’Asperger és un trastorn generalitzat del desenvolupament reconegut per la O.M.S.  que implica l’alteració qualitativa del desenvolupament social i comunicatiu i interessos restringits i estereotipats, producte de la rigidesa mental i comportamental.
No porta associat el retard mental ni el retard greu del llenguatge.
Esta enquadrat dins els Trastorns de l’espectre autista (T.E.A.) i les seves característiques es descriuen principalment en 3 àrees:

•  Dificultats en l’àrea de comunicació i llenguatge: són bàsicament d’aspecte pragmàtic; és a dir, de regulació social. Poden parlar de la mateixa manera a un germà que a un desconegut, tenen problemes per interpretar el llenguatge metafòric, hi ha alteracions en l’entonació i el volum, els costa iniciar, mantenir i acabar converses, les quals giren a l’entorn del seu tema d’interès.
• Dificultats en les relacions socials i la reciprocitat: no és certa la creença que en general les persones amb Síndrome d’Asperger refusen el contacte i les relacions amb els altres però els manquen les habilitats per a fer-ho. Els costa interpretar la comunicació no verbal en les relacions socials i per això poden arribar a comportar-se d’una manera antisocial.
• Inflexibilitat mental i de comportament: els costa generar alternatives diferents de manera espontània, per això les rutines i tot allò previsible els dóna seguretat. Els agraden els jocs mecànics i quan han entès el funcionament d’aquell joc volen jugar-hi sempre d’aquella mateixa manera i aplicant les mateixes regles amb inflexibilitat. Solen tenir un tema d’interès del qual els agrada col·leccionar elements o informació i  se’n converteixen en verdaders experts.

 

Per conèixer una mica més l’autisme

Bonic curtmetratge:  EL VIAJE DE MARÍA

 

Davant el dubte, fes la consulta!

“El meu fill no parla bé, he d’anar al logopeda?”

Són molts els factors que intervenen  en el desenvolupament del llenguatge, per tant poden ser molts els factors que poden fer que el llenguatge es vegi alterat a nivell expressiu i/o comprensiu. Però totes les dificultats es poden tractar.

És important fer-ho el més aviat possible ja que el cervell infantil es modifica constantment gràcies a les experiències sensorials de cada nen. La detecció precoç dels trastorns amb la seva correcta intervenció redueix significativament els efectes de la dificultat que pugui presentar.

Cal fer la consulta el més aviat possible. Cal tenir la tranquil·litat que consultem amb un professional qualificat del camp de la comunicació i el llenguatge que avaluarà el nostre fill i determinarà si necessita o no intervenció logopèdica. En el cas que no ho necessiti ens explicarà el per què i calmarà els nostres dubtes. En el cas que ho necessiti, aquesta detecció precoç i imminent intervenció farà que les dificultats siguin menors en el desenvolupament del nostre fill. Un diagnòstic precoç encertat assegura l’èxit de la intervenció.

El llenguatge és la nostra eina de coneixement, mantenim-lo sa i en forma.