Us presentem un vídeo promocional ben curt, amb 30 segons veureu tot el que pot fer un logopeda.
Aquest vídeo el promociona el Col·legi de Logopedes de Catalunya per celebrar els seus 20 anys.
A altell44 som logopedes col·legiades.
Anuncis
Beques i ajuts pel curs 2018-19
Creus que el teu fill requereix un suport educatiu fora de l’escola?
A altell44 podem oferir-vos aquest suport.
Consulta els ajuts que es donen des del Ministeri d’Educació.
El termini de presentació de sol·licitud és el proper 27 de setembre.
5 anys al vostre servei! Gràcies!
El mes de març és un mes important per nosaltres, i més encara el d’aquest any 2018 ja que celebrem els 5 anys amb vosaltres. Moltes gràcies per tot el que hem après junts!
També diem que és important el mes de març perquè ahir dia 6 es celebrava el dia europeu de la Logopèdia.
Aprofitem les xarxes socials i internet per felicitar a tots els companys de professió que treballen en aquest camp, a tots els alumnes i pacients i a tota persona que respecti la Logopèdia i n’expliqui el seu sentit pel món.
Aquest any el Dia Europeu de la Logopèdia l’han centrat en els Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació, sabeu què són?
Tenim una entrada al nostre blog que en parla:
https://altell44manresalogopedia.wordpress.com/…
També us volem dirigir a una pàgina que com a logopedes sempre recorrem per a treballar-ho, són pioners per a aquest treball:
www.arasaac.org
La higiene nasal
És temps de refredats i que se’ns tapi el nas, per anticipar-nos a infeccions nasals (rinitis) és útil prevenir-ho amb una bona higiene nasal diària.
És un tractament simple, segur i ben tolerat tant en nens com en adults. Està demostrat científicament que és efectiva ja que alleuja els símptomes de les infeccions nasals reduint així l’ús de medicaments. Amb una bona higiene nasal humidificarem les vies, reduirem les crostes i promourem la cura de la infecció.
Preneu nota i procureu fer diàriament aquesta higiene:
- Barregeu en un got una culleradeta de sal marina amb aigua tèbia.
- Ompliu una xeringa petita individual amb la mescla obtinguda.
- Poseu el cap de costat i introduïu l’aigua amb sal pel forat nasal que queda més a dalt, sense pressionar, fins que l’aigua surti per l’altre costat.
- Ens moquem: sonem primer un forat i després l’altre.
En el següent video ho podreu veure:
Aquesta informació l’hem extret del col·legi de fisioterapeutes de Catalunya que està fent una campanya centrada en la importància d’una bona higiene nasal:
La nostra targeta de visita on line
El xumet
El xumet beneficia als nostres nadons en molts moments però no es pot perllongar indefinidament el seu ús ja que es poden veure compromesos els òrgans bucofonatoris.
Fins als 15-18 mesos no hi ha perill de cap alteració però hauriem d’anar ja pensant com deshabituar als nostres petits a tenir massa estona el xumet a la boca.
Dels 20 als 30 mesos és l’edat recomanada per anar restant temps al xumet.
En aquesta etapa el llenguatge està en ple desenvolupament i si un nen utilitza masses hores al dia el xumet li restem hores de pràctica del llenguatge.
El xumet utilitzat masses hores més enllà dels dos anys també pot provocar alteracions en la mossegada dentària dels nens (mossegada oberta i/o creuada), fer-los ser respiradors bucals, no permetre-los aprendre una bona manera de deglutir els aliments, provocar dislàlies i augmentar l’aparició d’infeccions estomacals o bucals.
No cal treure’ls el xumet d’un dia per l’altre, ha de ser un procés lent i fer-se de manera que anem disminuint les hores o moments en que solen utilitzar-lo i anar perllongant aquest temps sense el seu ús. També pot anar bé explicar-los alguna història on el nostre nadó hi estigui implicat i hi apareguin alguns dels seus personatges de ficció predilectes i el facin desaparèixer.
Font: Yasmina Medina Iruela
Instituto de neurorehabilitación infantil
CURIOSITATS: errors de pronúncia que han costat milers de vides
“Shibboleth” (espiga) és la paraula que utilitzaven els antics hebreus per a diferenciar-se d’enemics que s’infiltraven a les seves files. Si un soldat no pronunciava bé aquesta paraula era brutalment eliminat.
Al segle XIV a Brujas les tropes flamenques obligaven als habitants de la ciutat a dir l’expressió “schilt ende vriend” (escut i amic en flamenc), i, si eres francès, resultava gairebé impossible pronunciar-ho correctament, et delataves parlant i eres massacrat.
A la batalla del Pacífic de la Segona Guerra Mundial els nord-americans van utilitzar la paraula “lollapalooza” per identificar els espies japonesos. Els japonesos no tenen el fonema de la lletra ela i els sona erra. Quan un sospitós s’aproximava al sentinella, aquest havia de dir la paraula. Si el sentinella escoltava alguna erra en lloc de ela tenia l’ordre de disparar.
Al 1937, durant la guerra entre Haití i la República Dominicana, els dominicans van utilitzar la paraula “perejil” per a distingir-se dels haitians ja que aquests no sabien pronunciar el fonema “j”. Amb aquest mètode es van eliminar més de 1000 haitians a l’episodi conegut com a “La massacre del perejil”.
Durant la Guerra de la independència de Colòmbia respecte Espanya, els colombians distingien els espanyols obligant a la gent a pronunciar la paraula “Francisco” quan tenien dubtes de la seva identitat, si no ho pronunciaven com un colombià, fent que la primera ce sonés com una essa, eren tirats al riu de la Magdalena.
Avui en dia, per sort, no saber pronunciar un fonema ja no és qüestió de vida o mort, però, aquests fets ens fan adonar de la dificultat que suposa aprendre a pronunciar bé determinats fonemes.
Cada llengua té fonemes particulars que no es pronuncien en altres llengües. Fer pronunciar la nostra erra vibrant o la nostra ella a un nord-americà o a un francès és una tasca difícil. Si teniu la possibilitat de fer-ho, proveu de fer-los pronunciar la paraula “ratlla” a veure si se’n surten.
Informació història extreta de “El Mundo” (DANIEL J. OLLERO) 3/2/16
Jocs on line per a iniciar-se amb la lecto-escriptura
Tots sabem que les tauletes digitals i els ordinadors són un recurs per aprendre que crida l’atenció a la majoria de nens.
Tenim clar que no cal abusar-ne però ens poden ser útils per a treballar tot jugant.
Us enviem a una pàgina amb diversos jocs de llenguatge escrit per a aquells infants de p5 i primer que es comencen a introduir en aquest nou món per ells, la lecto-escriptura.
http://www.symbaloo.com/mix/jocsdellenguainfantil?searched=true
Classes d’anglès i dificultats de la lecto-escriptura
A totes les aules probablement hi podem trobar més d’un alumne amb dificultats de la lecto-escriptura. A la vegada, tots som conscients de la rellevància que està obtenint la llengua anglesa en el món de l’educació actual. No volem posar en dubte la importància d’aquesta, però volem conscienciar el món de l’educació perquè tingui una manera d’ensenyar apta per a alumnes amb aquestes dificultats.
Perquè aquests alumnes puguin tirar endavant cal que tant professors com pares siguin conscients d’aquesta dificultat i adaptin la forma d’ensenyar una llengua estrangera a aquests nens, no es tracta de rebaixar el nivell sinó de fer més accessibles els continguts i la forma d’avaluar.
L’empatia dels docents és un aspecte clau perquè aquests alumnes puguin superar dificultats i no fracassin en l’aprenentatge d’aquesta nova llengua.
Cal informar als companys de la dificultat de l’alumne perquè no vegin les adaptacions com un privilegi, sinó com un dret i una necessitat.
Cal una metodologia d’aprenentatge vivencial durant els primers anys d’aprenentatge d’aquesta nova llengua.
Cal que el procés d’incorporació de la lectura i escriptura en anglès sigui posterior i més lent que el desenvolupament de la lecto-escriptura amb la llengua materna. No podem pretendre que un nen amb dificultats per interioritzar grafemes amb la llengua materna sigui capaç d’interioritzar-los amb llengua anglesa quan la correspondència fonema-grafema és diferent. És important no voler-ho intentar, pot interferir negativament en l’aprenentatge de la lecto-escriptura en la llengua materna.
Donem-los temps i oportunitat de ser amb els anys uns bons oradors, lectors i escriptors de més d’una llengua.
