CURIOSITATS: errors de pronúncia que han costat milers de vides

altell44-logopedia-manresa

“Shibboleth” (espiga) és la paraula que utilitzaven els antics hebreus per a diferenciar-se d’enemics que s’infiltraven a les seves files. Si un soldat no pronunciava bé aquesta paraula era brutalment eliminat.
Al segle XIV a Brujas les tropes flamenques obligaven als habitants de la ciutat a dir l’expressió “schilt ende vriend” (escut i amic en flamenc), i, si eres francès, resultava gairebé impossible pronunciar-ho correctament, et delataves parlant i eres massacrat.
A la batalla del Pacífic de la Segona Guerra Mundial els nord-americans van utilitzar la paraula “lollapalooza” per identificar els espies japonesos. Els japonesos no tenen el fonema de la lletra ela i els sona erra. Quan un sospitós s’aproximava al sentinella, aquest havia de dir la paraula. Si el sentinella escoltava alguna erra en lloc de ela tenia l’ordre de disparar.
Al 1937, durant la guerra entre Haití i la República Dominicana, els dominicans van utilitzar la paraula “perejil” per a distingir-se dels haitians ja que aquests no sabien pronunciar el fonema “j”. Amb aquest mètode es van eliminar més de 1000 haitians a l’episodi conegut com a “La massacre del perejil”.
Durant la Guerra de la independència de Colòmbia respecte Espanya, els colombians distingien els espanyols obligant a la gent a pronunciar la paraula “Francisco” quan tenien dubtes de la seva identitat, si no ho pronunciaven com un colombià, fent que la primera ce sonés com una essa, eren tirats al riu de la Magdalena.
Avui en dia, per sort, no saber pronunciar un fonema ja no és qüestió de vida o mort, però, aquests fets ens fan adonar de la dificultat que suposa aprendre a pronunciar bé determinats fonemes.

Cada llengua té fonemes particulars que no es pronuncien en altres llengües. Fer pronunciar la nostra erra vibrant o la nostra ella a un nord-americà o a un francès és una tasca difícil. Si teniu la possibilitat de fer-ho, proveu de fer-los pronunciar la paraula “ratlla” a veure si se’n surten.

 

Informació història extreta de “El Mundo” (DANIEL J. OLLERO) 3/2/16

Anuncis

La discriminació auditiva

 

 

 

La discriminació auditiva és la capacitat que tenim els parlants per a poder identificar perceptivament en el llenguatge oral les unitats fonètiques i fonològiques rellevants en la comunicació.

En l’aprenentatge de la parla dels més petits és una de les habilitats bàsiques que els permet controlar la seva capacitat en la producció de sons.

Hi ha sons molt propers que algunes vegades cal treballar de manera més específica per a la seva correcta producció, és quan aquests sons es produeixen de forma molt propera, com per exemple els sons del triangle alveolar d-l-r.

Els logopedes entrenem la discriminació auditiva per a la correcta producció dels sons i per a la correcta escriptura d’aquests.

En el vídeo d’aquesta entrada es treballa la discriminació auditiva de sons de l’entorn, és un exemple de treball previ de la discriminació dels sons de la parla.

També us deixem un enllaç on podreu accedir a un joc per a poder treballar la discriminació auditiva dels sons específics del triangle alveolar d-l-r en català, us el recomanem.

http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3623

 

 

 

Rotacisme ( r vibrant )

rotacisme-altell44-logopedia-manresa

 

El fonema “R” vibrant és un dels últims fonemes que aprenem a pronunciar i és la dislàlia més habitual en la nostra llengua. La pronuncia de “R” vibrant requereix control i força de la llengua.
La “R” vibrant no s’utilitza en totes les llengües. En català i castellà la pronunciem, però per exemple en francès no s’utilitza, els francesos fan un so de la R gutural que nosaltres no utilitzem.
Aquesta dislàlia pot arribar a corregir-se de forma espontània, però quan als 5 anys el nen no ha inclòs el so de la R en el seu llenguatge és necessari consultar amb un logopeda per iniciar un tractament adequat per a corregir-lo. Normalment als 5 anys és quan els nens comencen a llegir, i si no la pronuncien de manera adequada no la reconeixeran quan s’autodictin paraules per escriure que portin aquest so.
La “R” és un so que s’aconsegueix fent vibrar la punta de la llengua contra els alvèols. Hi ha casos de rotacisme en el que l’únic problema és que no s’ha aconseguit el control i força suficient de la llengua per fer-la vibrar en el seu punt d’articulació, n’hi ha d’altres on el nen canvia el punt d’articulació d’aquest so, cal prendre especial atenció en aquests casos ja que s’haurà de treballar la força i control de la llengua i percebre de nou el punt d’articulació.

 

 

 

La dislàlia

dislalia-manresa-altell44

La dislàlia és la dificultat per a la pronunciació correcta d’un so o de determinats sons de la parla.

Els nens fins als 4 anys poden presentar una dislàlia evolutiva, poden tenir errors en la paraula, però no és una alteració, estan aprenent a utilitzar l’aparell bucofonador.

Parlem d’una dislàlia funcional quan a partir dels 5 anys hi ha errors en l’articulació d’un so (dislàlia simple) o d’un grup de sons (dislàlia múltiple).

Aquesta dificultat per articular els sons de la parla pot ser:

  1. de base fonològica: el nen no discrimina bé auditivament les característiques del so i afecta a la seva producció.
  2.  de base fonètica: el nen presenta una dificultat en el moviment dels òrgans bucofonadors per a fer un determinat o uns determinats sons.

Segons el so alterat, cada dislàlia té un nom:

  • rotacisme (dificultat per pronunciar la r simple i /o múltiple)
  • sigmatisme (dificultat per pronunciar la s)
  • lambdacisme (dificultat per pronunciar la l)
  • gammacisme (dificultat per pronunciar la g)
  • deltacisme (dificultat per pronunciar la d i/o la t)
  • betacisme (dificultat per pronunciar la p i/o la b)
  • capacisme (dificultat per pronunciar el so k)
  • mitacisme (dificultat per pronunciar m, n i/o ny)
  • ieisme (dificultat per pronuniar la ll)

 

Adquisició dels sons de la parla

logopediamanresa_altell44_01

Estrenem el nostre blog fent-vos una petita explicació de quin és l’ordre habitual d’aprenentatge dels sons de la parla en català. Per a valorar si un nen necessita ajuda en aquest àmbit, els logopedes ens basem amb escales del desenvolupament fonològic. Una de les més utilitzades en la parla catalana és la que va realizar Laura Bosch per valorar nens i nenes de 3 a 7 anys.

Extraient a grans trets la informació que ens proporciona aquesta escala, podem dir que:

  •  Als 3 anys, el 90 % dels nens catalanoparlants tenen adquirits els sons vocàlics, /m/, /n/, /ŋ/ (sang), /p/, /t/, /k/, /b/, /g/, /f/ i /l/.
  •  Als 5 anys, el 90 % dels nens catalanoparlants tenen adquirits els sons /ʃ/ (xocolata), /d/ i /r/ fluixa.
  •  Als 7 anys el 90 % dels nens catalanoparlants tenen adquirits els sons /ɲ/ (muntanya) i /r/ forta.

Podem assegurar doncs que, depenent de la dificultat d’articulació dels sons, es considera que entra dins la normalitat que hi hagi sons que no els trobem articulats correctament fins passats els 7 anys. La /r/ forta, /ʎ/ (lluna), /s/ i /z/ són uns dels sons que més tarden a adquirir la majoria de la població.