Jocs on line per a iniciar-se amb la lecto-escriptura

altell44 jocs on line llenguatge

Tots sabem que les tauletes digitals i els ordinadors són un recurs per aprendre que crida l’atenció a la majoria de nens.

Tenim clar que no cal abusar-ne però ens poden ser útils per a treballar tot jugant.

Us enviem a una pàgina amb diversos jocs de llenguatge escrit per a aquells infants de p5 i primer que es comencen a introduir en aquest nou món per ells, la lecto-escriptura.

http://www.symbaloo.com/mix/jocsdellenguainfantil?searched=true

Anuncis

Classes d’anglès i dificultats de la lecto-escriptura

logopedia-manresa-altell44-dislexia

A totes les aules probablement hi podem trobar més d’un alumne amb dificultats de la lecto-escriptura. A la vegada, tots som conscients de la rellevància que està obtenint la llengua anglesa en el món de l’educació actual. No volem posar en dubte la importància d’aquesta, però volem conscienciar el món de l’educació perquè tingui una manera d’ensenyar apta per a alumnes amb aquestes dificultats.
Perquè aquests alumnes puguin tirar endavant cal que tant professors com pares siguin conscients d’aquesta dificultat i adaptin la forma d’ensenyar una llengua estrangera a aquests nens, no es tracta de rebaixar el nivell sinó de fer més accessibles els continguts i la forma d’avaluar.
L’empatia dels docents és un aspecte clau perquè aquests alumnes puguin superar dificultats i no fracassin en l’aprenentatge d’aquesta nova llengua.
Cal informar als companys de la dificultat de l’alumne perquè no vegin les adaptacions com un privilegi, sinó com un dret i una necessitat.
Cal una metodologia d’aprenentatge vivencial durant els primers anys d’aprenentatge d’aquesta nova llengua.
Cal que el procés d’incorporació de la lectura i escriptura en anglès sigui posterior i més lent que el desenvolupament de la lecto-escriptura amb la llengua materna. No podem pretendre que un nen amb dificultats per interioritzar grafemes amb la llengua materna sigui capaç d’interioritzar-los amb llengua anglesa quan la correspondència fonema-grafema és diferent. És important no voler-ho intentar, pot interferir negativament en  l’aprenentatge de la lecto-escriptura en la llengua materna.
Donem-los temps i oportunitat de ser amb els anys uns bons oradors, lectors i escriptors de més d’una llengua.

Símptomes de la dislèxia

 

altell44-logopedia-manresa-dislexia-2015

La dislèxia és una dificultat específica d’aprenentatge de la lectoescriptura de caràcter persistent i específic. Aquesta alteració implica una manera diferent d’adquirir els processos de lectura i escriptura.
Una dificultat d’aprenentatge no és un impediment per a aquest, les vies per a poder construir aprenentatges són múltiples. És important reconèixer i diagnosticar la dislèxia per tal d’adaptar l’aprenentatge a les característiques dels nens i nenes.

Les dificultats i confusions per llegir i escriure són habituals en tots els nens que ho estan aprenent, però podríem parlar de 10 símptomes clars. Aquests són els  que ens poden fer alertar de la dificultat específica i ens permetran realitzar la demanda al psicòleg, logopeda i/o pedagog perquè es dugui a terme la valoració adient:

  1. Pot existir l’antecedent de retard lleu en l’adquisició del llenguatge parlat:  ser tardans en començar a dir les primeres paraules i les primeres frases, poca fluïdesa en la seva expressió oral i també poden tenir dificultats per entendre el que se’ls diu.
  2. Tarden més a aprendre a llegir i escriure. Dificultat en l’associació del so amb la lletra (correspondència fonema-grafema). La lectura és lenta i feixuga, amb pauses, repeticions i rectificacions. Una lectura poc automatitzada que requereix molt esforç.
  3. Quan escriuen, i a vegades quan parlen, poden presentar confusions de paraules de sons semblants (cava per cova), supressió de sons (baç per braç), confusió de grafemes semblants (b – d, m – n, p – q, a – e – o), canvis en l’ordre dels sons (part per prat), dificultat per a mantenir l’ordre seqüencial en paraules polisil·làbiques (pecúl·lila per pel·lícula)
  4. És habitual observar escriptura en mirall, escrivint lletres al revés com si les estiguéssim veient a través d’un mirall.
  5. Manca d’atenció i concentració.
  6. Dificultats de ritme, coordinació, equilibri i orientació.
  7. Variabilitat en el nivell acadèmic: etapes en que es mostren atents i motivats i d’altres en que mostren una manca d’interès enorme en tot el que fa referència als aprenentatges escola.
  8.  Són nens curiosos i molt creatius.
  9.  Poca memòria a curt termini.
  10.  Pobresa de vocabulari i dificultat per aprendre paraules noves. Dificultat per anomenar colors, lletres, nombres… quan es comencen a aprendre. Dificultat per a memoritzar seqüències verbals: dies de la setmana, mesos de l’any, abecedari, taules de multiplicar…

Fonts: http://www.educayaprende.com, Per què em costa tant aprendre? (Anna Sans Fitó)

Steven Spielberg parlant de la seva dislèxia als nens

 

” Jo sóc dislèctic, i tu? ”

Aquest vídeo és on Steven Spielberg explica les seves experiències viscudes durant la seva infantesa convivint amb les seves dificultats lectores.

” El meu cercle social era bastant ampli perquè hi havia molts nens que no podien jugar a futbol, a baseball… tots aquests nens amb qui vaig créixer tenien algun tipus de discapacitat per a fer alguna cosa, tenien algun problema per a fer segons què…”
” Sempre va existir la por d’anar a l’escola. Si el mestre em cridava perquè em posés dret davant dels meus companys, obrís el llibre i llegís, llavors, segur que aquell dia seria un altre dia llarg dins una llarga sèrie dels pitjors dies de la meva vida…”

Steven Spielberg deixa un missatge clar als nens que presenten aquesta dificultat:

” La dislèxia és més comú del que et pots imaginar, no estàs sol, pots córrer esquivant les gotes de pluja per arribar allà on tu vulguis arribar…”

 

Millorar l’ortografia

Avui us deixem un vídeo de Daniel Gabarró on explica com millorar les faltes d’ortografia entre un 50 i un 80 %.

L’estratègia ortogràficament correcta és veure les paraules a la ment, potenciant la memòria visual. Potenciar aquesta memòria de les paraules vol constància i dedicació però defensem la seva eficàcia.

 

 

 

Etapes necessàries per a l’aprenentatge de l’ortografia

altell44-logopedia-manresa-ortografia

1. Període preortogràfic
Mentre s’aprèn a llegir i escriure, els nens i les nenes descodifiquen fonològicament les paraules per a transcriure-les. En aquest període no hem d’introduir treballs ortogràfics concrets fins que aquests infants llegeixin i escriguin amb una certa fluïdesa. Està bé que comencin a conèixer algunes normes generals (com la de les majúscules) i treballar algunes poques paraules que són molt habituals.

2. Període d’aprenentatge de l’estratègia ortogràfica visual
En general, gairebé tots els alumnes estan en aquesta fase cap als vuit anys. És fonamental en aquesta fase aprendre a “veure” les paraules, és a dir, ensenyar el gest mental que fan les persones amb bona ortografia de manera que la integren inconscientment. Només després d’aprendre aquest gest mental de “veure” les paraules a la ment, es pot passar a l’etapa següent. Aquest gest mental requereix bàsicament un molt bon entrenament de la memòria visual. Cal arribar a veure mentalment escrita la paraula que es vol escriure.

3. Incorporació del vocabulari bàsic i normes ortogràfiques fonamentals
Fins als dotze anys d’edat, el més fonamental és que els alumnes dominin el vocabulari que més s’utilitza.
Cal prioritzar les paraules que, a més d’usar-se molt, solen concentrar el major nombre de faltes ortogràfiques. Si, a més, és possible de personalitzar l’estudi del vocabulari en funció de les faltes que faci cada alumne, llavors els resultats seran encara millors.
En aquest moment és quan hem d’abordar les normes ortogràfiques més importants i generals (aquelles que no impliquin una anàlisi lingüística que requereixi una elevada abstracció intel·lectual).

4. Treball ortogràfic i sistemàtic d’aprofundiment
Aproximadament a partir dels dotze anys serà adequat estudiar normatives ortogràfiques que requereixin d’abstracció intel·lectual, ja que la capacitat cognitiva estarà prou desenvolupada.

Explicades les quatre etapes, cal donar la importància necessària al període 2, ja que l’alumnat que no tingui l’habilitat de recuperar la imatge de les paraules no avançarà prou, utilitzarà estratègies poc vàlides per a l’ortografia (normalment estratègies auditives que no són les més adients per a la bona ortografia).

Font: Daniel Gabarró (Dominar l’ortografia)

La comprensió lectora

comprensió-lectora-altell44-logopedia-manresa

 

La lectura és un procés d’interacció entre pensament i llenguatge, la persona quan llegeix necessita reconèixer les lletres, les paraules i les frases; però, el procés de lectura en sí, no implica el fet de comprendre allò que llegim, fins i tot podem comprendre de manera equivocada el que diu el text.

La comprensió no és un procés intrínsec dins del procés de la lectura.

La comprensió lectora és un procés més complex, és més que poder identificar paraules i significats, és la capacitat per entendre tot el que es llegeix, tant en referència al significat de cadascuna de les paraules com a la comprensió global del mateix text.

Tenir una bona comprensió lectora vol dir tenir la capacitat d’elaborar el significat d’un text podent extreure les idees rellevants del mateix i poder-les relacionar amb els coneixements previs que ja té el lector sobre allò que està llegint.

És important potenciar el procés de comprensió lectora per aprendre i entendre tot el que llegim.

 

Com ajudar els nens a interessar-se pel llenguatge escrit?

altell44-logopedia-manresa-lectura

Aquí us deixem deu exemples d’activitats que podeu fer amb els vostres fills a casa, mentre passegeu o mentre aneu amb cotxe:

  • Podeu fer-los aprendre a escriure els noms i cognoms de persones de l’entorn proper.
  • Ajudeu-los a memoritzar el número de telèfon de casa i el d’algun familiar.
  • Ajudeu-los amb l’aprenentatge dels dies de la setmana i els mesos de l’any.
  • Compartiu amb ell jocs de construccions, puzzles i de buscar parelles.
  • Canteu cançons, ensenyeu-li poesies, rimes i dites populars.
  • Feu la llista de la compra amb el nen al costat: que us vagi dient els productes que s’han de comprar i que vegi com s’escriuen, o bé animar-lo a que l’escrigui ell. Un cop tenim els productes a casa, els podem mostrar que a l’etiqueta hi posa el que us estan verbalitzant que és.
  • Llegiu-los contes en veu alta assenyalant amb el dit cada paraula que dieu, després d’haver-lo llegit uns quants dies podeu fer que sigui el nen el que us digui algunes paraules del conte o fins i tot que sigui el nen el que us expliqui el conte.
  • Quan passegeu, podeu anar-los dient el nom dels carrers per on passeu, ensenyant-los els cartells i més endavant podeu jugar a que us ajudin a arribar a un carrer en concret.
  • En els trajectes en cotxe podeu jugar a jocs com: paraules que comencin per una lletra, comptar matrícules de cotxe que tinguin el número o la lletra que vulgueu, buscar cartells de botigues que tinguin algunes lletres que decidiu…
  • Podeu jugar al “veig, veig”, fent resoldre l’enigma dient per la lletra que comença la paraula que han de trobar.

Totes aquestes activitats cal que es facin en un ambient relaxat i lúdic, mai que es converteixin en obligacions i que es creï un ambient tens, ja que el que podríem fomentar és rebuig enlloc de gust per la lectura i l’escriptura.

 

La dislèxia

altell44-logopedia-manresa-dislèxia

La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge freqüent (entre un 5 i un 15% de la població) que condiciona que un nen amb una intel·ligència, motivació i escolarització normals no pugui aprendre a llegir d’una manera fluida. Tot i que no se’n sap la causa exacta, no hi ha dubte que es tracta d’una alteració en el funcionament d’unes determinades àrees del cervell.

El nen dislèctic llegeix d’una manera costosa, lenta, amb pauses i rectificacions, canvia lletres de lloc, inverteix síl·labes i pot inventar paraules.

El principal problema que té la dislèxia és que no és compatible amb el nostre sistema educatiu, ja que, en aquest, la majoria d’aprenentatges es duen a terme a través del codi escrit.

El nen dislèctic ha de posar tant esforç en les tasques de lecto-escriptura que tendeix a fatigar-se, distreure’s i rebutjar-les; això fa que algunes vegades es pugui confondre la dislèxia amb un desinterès per part del nen.

El diagnòstic precoç és molt important, si hi ha indicis d’una possible dislèxia cal realitzar l’exploració pertinent i fer una valoració dels símptomes que s’han detectat. Un cop explorat i elaborat un possible diagnòstic, cal assessorar el nen, la família, el tutor i els altres mestres de l’alumne/a per a poder establir una ruta del treball i suport específic que cal realitzar en cada cas.

El trastorn dislèctic persisteix tota la vida malgrat que en molts casos, amb l’ajuda adequada, pot compensar-se, permetent així que la persona afectada tingui una lectura precisa per tal d’arribar al coneixement mitjançant el llenguatge escrit.

 

Llegir per aprendre

logopediamanresa_altell44_06

“Fer llegir, com es menja, cada dia, fins que la lectura sigui, com el mirar, un exercici natural, però sempre agradable. L’hàbit de llegir no s’adquireix si no promet ni dóna plaer.”

Com deia la pedagoga Gabriela Mistral és important crear l’hàbit de la lectura, no com una imposició sinó com una tasca que es faci per plaer. Si els nens veuen que els adults llegim i que a través de la lectura podem aprendre coses sorprenents, els motivarem a llegir ja que, com tots sabem, als nens els agrada imitar el model de l’adult.

Quan ells s’adonin que la lectura és font de coneixement, els vindrà de gust llegir per aprendre coses; primer de tot, coses que siguin del seu interès i, més endavant, podran gaudir llegint i viuran el plaer de la lectura.

Viure és aprendre constantment i la lectura és una valuosa eina d’aprenentatge. Llegir afavoreix als més petits a tenir un millor desenvolupament tan afectiu com psicològic i els dóna l’oportunitat d’experimentar sentiments i sensacions amb els quals gaudeixen, maduren i aprenen. Amb la lectura poden riure, somniar, viatjar a móns llunyans i els permet compartir moments agradables i nous coneixements en família.