El cervell mai perd la seva llengua materna

altell44-logopedia-manresa-cervell

Un estudi amb nenes xineses adoptades al Canadà ha demostrat que el seu cervell segueix responent a la llengua materna encara que hagin marxat del seu lloc de naixement durant els primers mesos de vida i no hagin tornat a practicar el seu idioma.

L’estudi ha consistit en analitzar l’activitat cerebral de 48 nenes d’entre 9 i 17 anys. Les proves s’han fet amb tres grups: el grup de control (nenes nascudes al Canadà i monolingües), el grup de nenes adoptades als voltants del primer any de vida i que han oblidat el xinès per no practicar-lo, i, un grup de nenes adoptades que mantenen l’idioma matern i parlen amb fluïdesa tant el xinès com el francès.

Les ressonàncies magnètiques demostren que el grup de nenes adoptades al voltant del primer any de vida i que no han parlat ni sentit mai més el seu idioma d’origen, tenen uns patrons d’activitat similar al cervell quan se les parla amb xinès que el grup de nenes adoptades que parlen amb fluïdesa el francès i el xinès, activitat que no apareix amb les nenes que només parlen francès.

Aquest fet fa pensar als investigadors que l’idioma al qual estem exposats els primers mesos de vida té un status especial dins del cervell.

Aquesta és la primera prova neurològica que demostra que la llengua materna deixa una empremta que dura en el temps encara que després es perdi aquesta llengua.

Font: vozpopuli.com/next

Anuncis

Signes d’alerta en el desenvolupament del llenguatge (1-6 anys)

altell44_adquisició-del-llenguatge

Hi ha una sèrie de comportaments en el llenguatge dels infants que ens poden alertar:

  • 1-2 anys:
    – No fa el gest d’adéu, no fa que “no” amb el cap o no pica de mans
    – Balboteja poc o amb poca variació de sons
    – Manca de resposta a noms familiars sense recolzament gestual
    – No assenyala per ensenyar o demanar
    – No assenyala, mira o toca objectes que li diu l’adult (18 mesos)
  • 2-3 anys:
    – Absència de paraules simples
    – Utilitza menys de 5 consonants
    – No respon a la denominació d’objectes o accions familiars fora de context
    – No comprèn ordres simples
    – El seu vocabulari és inferior a 50 paraules
    – Inintel·ligibilitat de la majoria de les seves produccions
    – Absència de la combinació de dues paraules
    – Llenguatge ecolàlic (repeteix tot el que se li diu)
    – Manca d’interacció amb els altres
    – Joc restringit o repetitiu
    – Frustració en situacions comunicatives
    – Problemes en la masticació
    – Manca de control del babeig
  • 3-4 anys:
    – Parla inintel·ligible fora del seu context familiar
    – No hi ha imitació de síl·labes
    – Dificultat per emetre frases de dos elements
    – Manca d’adjectius i pronoms
    – No fa preguntes tipus: “què…?” o “ on…?”
    – Incapacitat per expressar el que s’està fent
    – Comprensió limitada. No reconeix l’ús dels objectes.
    – Incomprensió de frases fora de context
    – No mostra interès per jugar amb altres nens
    – No pronuncia la síl·laba o lletra final de les paraules (per exemple diu “ne” per dir “nena”)
    – Li costa trobar la paraula adequada per expressar les seves idees
  • 4-5 anys:
    – No pronuncia bé la majoria dels sons de la parla
    – Utilitza frases de tres elements o menys
    – Omet nexes, pronoms, articles o verbs
    – Vocabulari molt reduït
    – No respon al “què?” O “on?” referits a històries familiars
    – Dificultat per explicar-se
    – Dificultat per entendre frases llargues
  • 5-6 anys:
    – Persisteixen errors d’articulació dels sons
    – Errors en l’estructura de la frase
    – Dificultat en la comprensió d’oracions
    – Dificultat al respondre a “què?”, “on?”, “qui?”  o “per què?”
    – Dificultat per entendre conceptes del tipus: a dins, a sobre
    – Dificultat per mantenir l’atenció sostinguda (contes, dibuixos animats…)
    – Presenta algun tipus de tartamudeig

El trastorn específic del llenguatge

altell44-logopedia-manresa

El trastorn específic del llenguatge (T.E.LL.) afecta a l’adquisició del llenguatge des dels seus inicis i es perllonga en la infància i adolescència, fins i tot pot deixar seqüeles significatives en l’edat adulta.
L’anomenem específic perquè les dificultats que es presenten en el llenguatge no apareixen com a conseqüència d’un trastorn més general com una discapacitat intel·lectual, un dèficit auditiu o motor o un trastorn generalitzat del desenvolupament.
El llenguatge oral és la principal eina pedagògica de l’escola; per tant, és previsible que un infant amb T.E.LL. tingui dificultats d’aprenentatge i dificultats per relacionar-se amb els seus iguals.
L’aparent normalitat física, els bons nivells adquirits en algunes àrees del desenvolupament i el desconeixement per part de la societat fan que, a vegades, el diagnòstic sigui tardà i equivocat, fet que impedeix la posada en marxa de programes d’intervenció precoç.
Els infants que presenten T.E.LL. necessiten serveis i instruments que permetin una detecció precoç, unes mesures educatives que reconeguin les seves necessitats educatives especials i unes mesures terapèutiques (programa logopèdic intensiu, precoç i de llarga durada, algunes vegades acompanyat d’intervencions associades a la conducta, atenció…).
La “tolerància” cultural de donar poca importància a l’adquisició i al desenvolupament del llenguatge (“ja parlarà, és molt petit encara!”) és un dels culpables d’aplaçar una detecció i atenció precoç. Si un nen de 2 anys no diu unes 50 paraules de forma intel·ligible pel seu entorn proper cal buscar el per què. Està clar que tots els nens que presentin un retard del llenguatge amb 2 anys no tindran un T.E.LL., però sí que un 60% d’aquests acabaran tenint algun altre tipus de dificultat d’aprenentatge relacionada amb el llenguatge.
Les famílies dels nens amb T.E.LL. necessiten tenir un lloc on informar-se i orientar-se per aprendre a comunicar-se amb uns infants que no responen de la mateixa manera que els altres, com també un recolzament personal per enfrontar-se a les dificultats dels seus fills i educar-los de forma adequada.

La vivència d’un accident vascular cerebral a la pell d’un pintor

altell44-logopedia-manresa-afasia

Us deixem el testimoni escrit del pintor Ricardo Lazcano. Les seqüeles de l’ACV que va patir són hemiparèsia al cantó dret i dificultat per trobar les paraules a l’hora d’expressar-se (afàsia).

El meu nom és Ricardo Lazcano, Artista Pintor, vaig tenir un accident vascular cerebral agut no especificat, el 16 de desembre del 2009, la causa sembla associada a la hipertensió.

El matí d’aquell dia normal, encara que estaven anunciats uns 33 graus de calor, com sempre vaig anar a treballar, després vaig anar a casa meva a esmorzar. Després, notava molt la calor, així que vaig anar a la cuina per beure’m un got d’aigua, l’estava posant al got quan se’m va abaixar la mà dreta. Al moment vaig saber que era alguna cosa molt greu el que m’estava passant i gràcies a Déu que era a casa, això va fer que em portessin de seguida a l’Hospital Luis Tisné. Vaig arribar presentant afàsia i dèficit neurològic a tota la banda dreta del cos. Sentia que cada minut que passava era com morir-se poc a poc. No sabia si s’aturaria, les persones que estaven amb mi en aquells moments, no entenien el que jo parlava. Vaig estar sis dies a l’hospital, tot i que no vaig perdre la consciència, em vaig quedar amb l’afàsia, estirat al llit i sense poder caminar. Seré sincer, quan portava dos dies a l’hospital vaig pensar: “jo lluitaré per recuperar-me”. Així ha sigut tot fins ara. Als 15 dies vaig deixar la cadira de rodes, vaig caure diverses vegades, però em tornava a aixecar, calia seguir lluitant. Avui mateix fa un any i set mesos i segueixo recuperant-me. Des que vaig caure malalt, segueixo pensant que la meva vida ha canviat, ha sigut un llarg camí on els ànims canvien segons el dia, però no m’he de desanimar, ensopegar ni abandonar el camí començat per a recuperar-me. En els moments de combat espiritual i quan es presenten dificultats m’encomano a Déu perquè m’ajudi a acceptar tot el que passi amb serenitat; sense sofriment no hi ha saviesa. Segueixo recuperant-me de l’afàsia, almenys puc fer-me entendre ara, segueixo amb exercicis per la mà i el peu i puc caminar. En certa manera, puc dir que l’ensopegada del principi l’he vençut. Avui puc pintar amb l’altra mà i sóc feliç perquè ensenyaré pintura com a mestre als malalts d’un centre de rehabilitació. Déu va dir: “ Quan demanin alguna cosa quan resin creguin que ja ho tenen i ho aconseguiran”.

 

El processament del llenguatge

altell44_logopedia_manresa_llenguatge

La majoria de les funcions del processament del llenguatge es duen a terme al còrtex cerebral. La funció bàsica d’aquestes àrees és la representació de símbols.
Les àrees vitals per a la comunicació són:

  • L’Àrea de Wernicke: ubicada a l’àrea 22 de Brodmann. Situada entre el còrtex auditiu i el visual. La seva funció principal és la comprensió del llenguatge i donar la capacitat de comunicar idees coherents.
  • L’Àrea de Broca: ubicada a l’àrea 44 i 45 de Brodmann, prop del còrtex motor. La seva funció principal és la producció de la parla. Les neurones de l’àrea de Broca envien senyals al còrtex motor de la laringe, la llengua i els llavis, aquestes redirigeixen les senyals als altres respectius músculs donant així la creació de diferents sons. L’àrea 44 s’encarrega de la fluïdesa fonològica i l’àrea 45 de la fluïdesa semàntica.

El fascicle arquejat és el feix de fibres nervioses que connecta l’àrea de Wernicke amb l’àrea de Broca (entre d’altres àrees motores).
El còrtex visual és el responsable de tramitar la informació visual. I la informació auditiva la tramita el còrtex auditiu.

La comunicació no verbal

altell44-logopedia-manresa-blog3-2014

La comunicació no verbal fa referència a la sèrie de mecanismes no verbals que permeten transmetre informació.

Pot ser per mitjà de signes molt diversos, tant corporals (gestos, mirades, postures i moviments) com sensorials, visuals, auditius o olfactius.

Entre un 60 i un 70% del que comuniquem ho fem mitjançant la comunicació no verbal. Conèixer i dominar la comunicació no verbal ens fa més hàbils en la comunicació (intel·ligència emocional).

Aquest llenguatge corporal és una habilitat que té a veure amb les nostres emocions, per tant, pot ser innata (el somriure per exemple) o adquirida (com la salutació, que varia segons les cultures).

Hi ha tres àmbits d’estudi de la comunicació no verbal:

  • El parallenguatge: comportament no verbal expressat amb la veu (qualificatius vocals, caracteritzacions vocals i segregats vocals.)
  • La kinèsia: gestos i moviments del cos (l’expressió facial, la mirada, el somriure, la postura corporal i gestos culturals.)
  • La proxèmica: comportament no verbal relacionat amb l’espai personal en el moment de la comunicació (zona íntima, zona personal, zona social i zona pública.)

Atesa la importància de la comunicació no verbal, cal aprendre a interpretar i a comunicar amb el nostre cos el que volem expressar, tot educant la nostra sensibilitat.

Què són els SAAC?

altell44logopediamanresa

Els SAAC (sistemes augmentatius i/o alternatius de comunicació) són formes d’expressió diferents al llenguatge parlat que compensen les dificultats de comunicació que poden presentar persones amb paràlisi cerebral, discapacitat intel·lectual, trastorns d’espectre autista, afàsia, diferents malalties neurodegeneratives, entre moltes altres.
Els SAAC són complementaris a la reeducació de la parla natural; és a dir, el seu ús no frena ni interfereix en el desenvolupament o la recuperació de la parla.

Els SAAC inclouen diversos sistemes de símbols gestuals i gràfics que s’utilitzen mitjançant una ajuda que, amb programes especials, es converteixen en comunicadors. Aquests comunicadors s’adapten a les necessitats de cada persona, segons l’edat i les habilitats motrius, cognitives i lingüístiques. Una altra característica dels comunicadors és que han de ser portàtils i la persona que en fa ús l’ha de portar sempre amb ella.
Els sistemes d’ajuda poden ser de dos tipus: els bàsics (plafons o llibres de comunicació) i els tecnològics (comunicadors de parla artificial, ordinadors, tablets…). La sortida del missatge dels comunicadors tecnològics és amb parla digitalitzada o sintetitzada, per pantalla, amb paper imprès o fins i tot es poden fer funcions de l’entorn (apagar el llum, encendre la calefacció…).
Per a fer un bon ús dels SAAC cal una avaluació de les capacitats, habilitats i necessitats de l’usuari i tant aquest com el seu entorn proper han de rebre una formació per a poder-lo utilitzar.
L’objectiu fonamental és aconseguir que la persona amb discapacitat comunicativa tingui coses interessants per comunicar als altres i sàpiga com fer-ho.

Hi senten bé els nostres fills?

altell44_05_blog

Un seguit de comportaments dels nostres fills ens poden orientar per tal de saber si presenten problemes a nivell auditiu. L’audició és el canal per a l’aprenentatge i el desenvolupament del llenguatge.

El passat 31 d’octubre el Doctor Jaume Vallès-Fontanet ens explicava de forma molt clara al diari Regió7 quines són les capacitats d’escolta, de comprensió i de parla que han de tenir els infants des del naixement fins als 5 anys, si hi ha dubte en algunes de les capacitats cal posar-se en mans d’un especialista.

Nosaltres us anomenem les capacitats més rellevants en nens de 2 a 5 anys.

Dels 2 als 3 anys:

  • Pel que fa a l’escolta i la comprensió els infants ja comprenen el significat de les paraules corrents (obrir-tancar, dalt-baix, gran-petit…) i obeeixen a instruccions compostes (busca el conte i posa’l a la taula)
  • Pel que fa a la parla sap posar nom a gairebé totes les coses, utilitza oracions de dues o tres paraules per parlar sobre les coses o demanar-les i la família entén el que diu l’infant la majoria de vegades.

Dels 3 als 4 anys:

  • Pel que fa a l’escolta i la comprensió els infants són capaços d’escoltar quan se’ls parla des d’una altra habitació, poden escoltar la ràdio i la televisió al mateix nivell que la resta de la família i contesten preguntes senzilles que comencin amb les paraules qui, què, on i per què.
  • Pel que fa a la parla les persones no properes al nen poden entendre el que diu, parla de les coses que fa, utilitza oracions de quatre o més paraules i en general parla amb facilitat sense haver de repetir síl·labes o paraules.

Dels 4 als 5 anys:

  • Pel que fa a l’escolta i la comprensió és capaç d’entendre la major part del que es parla tant a casa com a l’escola i pot estar atent a contes curts i en sap contestar preguntes.
  • Pel que fa a la parla pot utilitzar oracions molt detallades, sap explicar contes tenint en compte el tema, es comunica amb facilitat amb els altres nens i amb els adults, fa servir la majoria de sons correctament, utilitza la mateixa gramàtica que la resta de la família i la seva veu sona de forma clara.

Font: Jaume Vallès-Fontanet per a Regió7, extret de A.S.H.A.

Pares, ajudeu-me a parlar bé!

logopediamanresa_altell44_03

  • Mare, no et riguis de les paraules que no dic bé.
  • Pare, ajuda’m a parlar verbalitzant les coses que jo diria si pogués.
  • Mare, parla’m amb frases senzilles i clares que jo pugui entendre.
  • Pare, mostra’m interès quan et parlo; és important perquè pugui desenvolupar el plaer per a la comunicació.
  • Mare, si m’equivoco quan dic les coses, repeteix-me el que he dit de manera correcta però no t’enfadis amb mi. Ho aprendré més bé si m’ho repeteixes a poc a poc, només necessito una mica de temps.
  • Pare, dóna’m temps quan tardo molt a dir el que penso o m’entrebanco, és una cosa normal ara que sóc petit@.
  • Mare, organitza’t per tenir estones dedicades exclusivament a mi. Aprofita moments del meu joc i de les rutines diàries per parlar-me del què fem, això m’ajudarà a comprendre i, més endavant, a fer un ús correcte d’aquestes paraules.
  • Pare, quan et poses a la meva alçada t’entenc millor i ens podem mirar als ulls.
  • Mare, m’agrada que em facis preguntes, em demostres interès i així jo et puc explicar el què penso.
  • Pare, juga amb mi. És una de les millors maneres que tinc per aprendre a comunicar-me. El llenguatge es desenvolupa a través del joc i de la interacció.
  • Mare, evita les preguntes tancades de sí o no, dóna’m diverses opcions per decidir, així amplio el vocabulari i em dónes el model correcte de les paraules.
  • Pare i mare, si estic amb vosaltres, poseu-me dins la conversa si us plau, jo també tinc coses a dir i així aprendré a escoltar i a respectar els torns de parla.

Informació extreta de www.logopedias.blogspot.com (Simón Martín)