Símptomes de la dislèxia

 

altell44-logopedia-manresa-dislexia-2015

La dislèxia és una dificultat específica d’aprenentatge de la lectoescriptura de caràcter persistent i específic. Aquesta alteració implica una manera diferent d’adquirir els processos de lectura i escriptura.
Una dificultat d’aprenentatge no és un impediment per a aquest, les vies per a poder construir aprenentatges són múltiples. És important reconèixer i diagnosticar la dislèxia per tal d’adaptar l’aprenentatge a les característiques dels nens i nenes.

Les dificultats i confusions per llegir i escriure són habituals en tots els nens que ho estan aprenent, però podríem parlar de 10 símptomes clars. Aquests són els  que ens poden fer alertar de la dificultat específica i ens permetran realitzar la demanda al psicòleg, logopeda i/o pedagog perquè es dugui a terme la valoració adient:

  1. Pot existir l’antecedent de retard lleu en l’adquisició del llenguatge parlat:  ser tardans en començar a dir les primeres paraules i les primeres frases, poca fluïdesa en la seva expressió oral i també poden tenir dificultats per entendre el que se’ls diu.
  2. Tarden més a aprendre a llegir i escriure. Dificultat en l’associació del so amb la lletra (correspondència fonema-grafema). La lectura és lenta i feixuga, amb pauses, repeticions i rectificacions. Una lectura poc automatitzada que requereix molt esforç.
  3. Quan escriuen, i a vegades quan parlen, poden presentar confusions de paraules de sons semblants (cava per cova), supressió de sons (baç per braç), confusió de grafemes semblants (b – d, m – n, p – q, a – e – o), canvis en l’ordre dels sons (part per prat), dificultat per a mantenir l’ordre seqüencial en paraules polisil·làbiques (pecúl·lila per pel·lícula)
  4. És habitual observar escriptura en mirall, escrivint lletres al revés com si les estiguéssim veient a través d’un mirall.
  5. Manca d’atenció i concentració.
  6. Dificultats de ritme, coordinació, equilibri i orientació.
  7. Variabilitat en el nivell acadèmic: etapes en que es mostren atents i motivats i d’altres en que mostren una manca d’interès enorme en tot el que fa referència als aprenentatges escola.
  8.  Són nens curiosos i molt creatius.
  9.  Poca memòria a curt termini.
  10.  Pobresa de vocabulari i dificultat per aprendre paraules noves. Dificultat per anomenar colors, lletres, nombres… quan es comencen a aprendre. Dificultat per a memoritzar seqüències verbals: dies de la setmana, mesos de l’any, abecedari, taules de multiplicar…

Fonts: http://www.educayaprende.com, Per què em costa tant aprendre? (Anna Sans Fitó)

Anuncis

Lateralitat creuada: un fals trastorn

altell44-logopedia-manresa-lateralitat

Escriure amb la mà dreta o l’esquerra és un factor genètic hereditari, encara que també pot estar determinat per factors ambientals i educatius. Malgrat ser esquerrà pot complicar molt, de forma ocasional, certs aprenentatges, no està demostrat que la prevalença de dificultats escolars sigui diferent entre dretans i esquerrans.

Si la dominància de la mà, la cama, l’ull i la oïda no recau en el mateix costat es parla de lateralitat creuada. Aquest fet, però, no té perquè comportar una patologia ni problemes d’aprenentatge, és a dir, que la presència d’una lateralitat creuada homogènia (per exemple, ser sempre esquerrà d’ull i dretà de mà) és un fet evolutiu sempre normal. És important que l’establiment de la organització de la dominància lateral es tingui clarament definida al voltant dels cinc anys d’edat. Si no es defineix i s’observa una lateralitat creuada no homogènia, és a dir, utilitzar de forma no preferent qualsevol d’ambdues mans, ulls o peus en activitats diferents i de forma contínua, és senyal inequívoc de que el desenvolupament neurològic no és el suficientment madur i pot tenir, en alguns casos, conseqüències, per exemple, en l’aprenentatge de la lectoescriptura.

Cal valorar l’associació de la lateralitat creuada amb altres trastorns. S’ha de tenir ben present que l’existència d’un retard en la organització de la lateralitat amb la presència d’una lateralitat creuada no homogènia mai es trobarà de forma aïllada, sinó habitualment associada a altres trastorns com, per exemple, dificultats d’atenció o altres dificultats relacionades amb la maduració neuropsicològica o psicomotriu. En base a tot això és important destacar que en aquests casos és molt habitual que la causa fonamental de les dificultats d’aprenentatge no sigui la lateralitat creuada no homogènia sinó altres variables dismaduratives associades amb el propi trastorn de dèficit d’atenció.

Font: http://www.ara.cat

La dislèxia

altell44-logopedia-manresa-dislèxia

La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge freqüent (entre un 5 i un 15% de la població) que condiciona que un nen amb una intel·ligència, motivació i escolarització normals no pugui aprendre a llegir d’una manera fluida. Tot i que no se’n sap la causa exacta, no hi ha dubte que es tracta d’una alteració en el funcionament d’unes determinades àrees del cervell.

El nen dislèctic llegeix d’una manera costosa, lenta, amb pauses i rectificacions, canvia lletres de lloc, inverteix síl·labes i pot inventar paraules.

El principal problema que té la dislèxia és que no és compatible amb el nostre sistema educatiu, ja que, en aquest, la majoria d’aprenentatges es duen a terme a través del codi escrit.

El nen dislèctic ha de posar tant esforç en les tasques de lecto-escriptura que tendeix a fatigar-se, distreure’s i rebutjar-les; això fa que algunes vegades es pugui confondre la dislèxia amb un desinterès per part del nen.

El diagnòstic precoç és molt important, si hi ha indicis d’una possible dislèxia cal realitzar l’exploració pertinent i fer una valoració dels símptomes que s’han detectat. Un cop explorat i elaborat un possible diagnòstic, cal assessorar el nen, la família, el tutor i els altres mestres de l’alumne/a per a poder establir una ruta del treball i suport específic que cal realitzar en cada cas.

El trastorn dislèctic persisteix tota la vida malgrat que en molts casos, amb l’ajuda adequada, pot compensar-se, permetent així que la persona afectada tingui una lectura precisa per tal d’arribar al coneixement mitjançant el llenguatge escrit.

 

Com ajudem als alumnes amb TDA i TDAH a Altell44?

altell44-logopedia-manresa-tda-tdah-reforçescolar

L’objectiu principal que perseguim és el de prevenir i evitar el fracàs escolar. Normalment, els nens amb TDAH quan es troben davant una tasca escolar es mostren desorganitzats, impulsius i ineficaços ja que les dificultats d’atenció i motivació els impedeixen, molt sovint, fer els deures diaris o organitzar-se per estudiar per un examen.

Un cop ens hem reunit tant amb els pares com amb els tutors de l’escola, es defineix el pla de treball individual que durem a terme.

Les àrees que treballem a Altell44 amb aquests alumnes són les següents:

  • Problemes específics, ja siguin de lectura, d’escriptura o de càlcul. Per millorar en aquests àmbits, cal un treball paral·lel per millorar l’atenció sostinguda i selectiva, la comprensió, la percepció i la memòria a curt i a llarg termini.
  • Control de la impulsivitat, reflexivitat i autocontrol. Cal treballar tot el procés a l’hora de resoldre un problema, ja sigui de tipus matemàtic o bé de la vida quotidiana; és a dir, pensar i verbalitzar com han arribat a una solució és important saber-ho fer, com també saber raonar perquè no ho han fet d’una altra manera.
  • Organització i control de l’agenda. Fer un bon ús de l’agenda escolar, ajudarà al nen a recordar què és el que ha de fer de deures, quan són els exàmens i les entregues de treballs. Al principi haurà de ser supervisat per l’adult i de mica en mica, anirà essent cada vegada més autònom i podrà portar el control de la seva agenda. A vegades va bé seguir unes rutines diàries, així pot predir el que ha de fer i no se li fa tan feixuc. Ajudem a fer i a utilitzar calendaris amb la llista d’activitats que fa, les dates d’exàmens, etc. perquè pugui organitzar-se de la millor manera.
  • Tècniques d’estudi. Ajudem a estudiar i a fer les tasques escolars que de vegades tant costa que s’acabin, a partir de les tècniques de subratllat, resums i esquemes, trucs que els facilitarà l’estudi, de manera que aprofiten al màxim el temps dedicat a la feina escolar.

Tenint en compte les preferències i les motivacions de cada alumne podem adaptar les sessions de manera que sigui un incentiu per aprendre, ja sigui amb dibuixos, materials manipulables, experiències vivencials, materials multimèdia…

La discalcúlia

logopedia_blog2_2014_altell44

 

La discalcúlia és el nom que es dóna a la dificultat per al processament dels nombres, el càlcul aritmètic i la resolució de problemes. Afecta entre un 1 i un 6,5% de la població. Sembla ser que hi ha una base genètica, com en altres trastorns d’aprenentatge.

En el càlcul hi intervenen molts factors, com ara la memòria, el llenguatge, l’atenció, l’habilitat visuoespacial, entre d’altres. És per aquest motiu que no hi ha un consens generalitzat en dir si és un trastorn específic o bé una dificultat secundària d’algun altre trastorn d’aprenentatge. Com sempre, és imprescindible fer un bon diagnòstic clínic per tal de descartar la presència d’altres trastorns i poder dissenyar el programa de reeducació més adequat.

El bon desenvolupament de l’habilitat matemàtica inclou:

  • Comprendre els noms dels nombres, els símbols i la correspondència entre ells.
  • Ser capaç de resoldre càlculs mentalment utilitzant les operacions bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió).
  • Ser capaç d’escriure operacions de diversos nombres fent servir les operacions bàsiques.
  • Ser capaç de resoldre operacions amb nombres absents.
  • Ser capaç de resoldre problemes en contextos quotidians (calcular preus, el canvi de la compra…).

Els nens amb discalcúlia presentaran dificultats en aquests processos en relació amb el seu nivell d’intel·ligència, edat i nivell d’instrucció rebuda.

Les manifestacions clíniques varien en funció de l’edat i el curs acadèmic. Quan hi ha un problema real de discalcúlia s’observen dificultats en els primers cursos d’escolarització: manca d’habilitat per a comptar, per a seqüenciar elements en una sèrie, per a reconèixer que hi ha més, menys o igual nombre d’elements, etc.

És complicat diferenciar entre les dificultats en les matemàtiques i la discalcúlia: les matemàtiques són molt complexes i per al seu aprenentatge són imprescindibles diverses funcions cognitives.

Informació extreta del llibre Per què em costa tant aprendre? (Dra. Anna Sans)

Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat

altell44_logopedia_blog11

El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) és un trastorn que s’inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.

Dins el TDAH hi ha tres variants, segons la presentació del símptoma predominant:

  • Tipus amb predomini del dèficit d’atenció.
  • Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
  • Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d’impulsivitat-hiperactivitat.

Per això, tot i que es presenten tots ells dins el nom de TDAH, hi ha diferències entre el trastorn per dèficit d’atenció (TDA) i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). No tots els nens amb problemes d’atenció són hiperactius.

Els nens que presenten TDA tenen problemes en focalitzar l’atenció, en la concentració, es distreuen fàcilment, no són persones excessivament actives, solen cansar-se amb facilitat i moltes vegades deixen les feines per acabar. Poden confondre’s amb alumnes desmotivats, mandrosos o irresponsables.

Els nens que presenten TDAH presenten problemes de comportament en situacions en les quals s’espera que estiguin tranquils, tendeixen a parlar molt, els costa estar quiets i concentrar-se en alguna cosa, es precipiten en la majoria d’accions, són impacients i els costa estar asseguts.

A dia d’avui es desconeixen les causes directes i immediates del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat. Existeix un consens majoritari en acceptar que es tracta d’un trastorn d’origen neurobiològic i molt probablement de transmissió genètica.

 

Els trastorns d’aprenentatge

altell44_logopedia_blog8

A dia d’avui, dos infants de cada aula del nostre país pateix algun tipus de trastorn d’aprenentatge.

El trastorn d’aprenentatge és una dificultat específica en una àrea acadèmica (lectura, matemàtiques…) que interfereix d’una manera significativa en el rendiment global escolar d’un alumne.

Hi ha diversos tipus de trastorns d’aprenentatge:

  • La dislèxia. És un trastorn que condiciona que un alumne no pugui aprendre a llegir d’una manera fluida. La seva lectura és costosa, lenta, amb pauses i rectificacions. Canvia lletres de lloc, inverteix síl·labes i fins i tot pot inventar-se paraules.
  • El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDA/TDA-H). És un trastorn de base neurològica. Les persones amb TDA / TDA-H tenen dificultats per mantenir l’atenció i poden presentar també conductes hiperactives i impulsives.
  • El trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL). Perquè el llenguatge es desenvolupi amb normalitat, l’infant ha de tenir una bona capacitat auditiva, una funció cognitiva normal i ha d’estar exposat al llenguatge (sentir-lo i poder-lo parlar). No es consideren TDL les dificultats en la parla o el llenguatge que es poden presentar durant l’etapa d’educació infantil i que es resolen de manera espontània o bé després d’un temps de reeducació, sinó les que persisteixen en el temps.
  • La discalcúlia. És la dificultat en el processament dels conceptes matemàtics: processament dels nombres, càlcul aritmètic, resolució de problemes.
  • El trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV). Els nens que presenten aquest trastorn, tenen dificultats a l’hora de realitzar tasques que requereixen una bona coordinació de la motricitat fina i de la percepció i orientació espacial. Aquestes dificultats repercuteixen en el grafisme, a l’hora de fer puzles, vestir-se, cordar-se i en les activitats esportives. Poden tenir bones habilitats relacionades amb el llenguatge (solen ser bons conversadors amb molt vocabulari).
  • Els trastorns de l’espectre autista (TEA). Els infants amb TEA presenten alteracions simultànies i greus de diferents àrees del desenvolupament psicològic (habilitats cognitives, socials i del llenguatge). Aquest grup de trastorns inclou l’autisme, el síndrome de Rett, el síndrome d’Asperger, el trastorn desintegratiu de la infància i els trastorns profunds del desenvolupament no especificats.

Els que tenen més prevalença en el nostre alumnat  són la dislèxia i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Aquests dos trastorns s’associen amb freqüència, un 25% de dislèctics té dificultats atencionals. Les dificultats en la lecto-escriptura poden portar a l’alumne a tenir dèficit d’atenció i viceversa, el dèficit d’atenció pot portar a l’alumne a no adquirir de forma adequada els aprenentatges lecto-escriptors.

Els trastorns d’aprenentatge requereixen un abordatge multidisciplinari: psicopedagògic, psicològic, logopèdic i mèdic.

Es tendeix a treure importància a aquestes dificultats d’aprenentatge a les primeres etapes d’escolaritat i sovint s’atribueix a poca capacitat d’esforç i motivació de l’alumne, però és fonamental fer un diagnòstic precoç per evitar el fracàs escolar i altres problemes emocionals secundaris.