Per conèixer una mica més l’autisme

Bonic curtmetratge:  EL VIAJE DE MARÍA

 

Anuncis

Davant el dubte, fes la consulta!

altell44-logopedia

“El meu fill no parla bé, he d’anar al logopeda?”

Són molts els factors que intervenen  en el desenvolupament del llenguatge, per tant poden ser molts els factors que poden fer que el llenguatge es vegi alterat a nivell expressiu i/o comprensiu. Però totes les dificultats es poden tractar.

És important fer-ho el més aviat possible ja que el cervell infantil es modifica constantment gràcies a les experiències sensorials de cada nen. La detecció precoç dels trastorns amb la seva correcta intervenció redueix significativament els efectes de la dificultat que pugui presentar.

Cal fer la consulta el més aviat possible. Cal tenir la tranquil·litat que consultem amb un professional qualificat del camp de la comunicació i el llenguatge que avaluarà el nostre fill i determinarà si necessita o no intervenció logopèdica. En el cas que no ho necessiti ens explicarà el per què i calmarà els nostres dubtes. En el cas que ho necessiti, aquesta detecció precoç i imminent intervenció farà que les dificultats siguin menors en el desenvolupament del nostre fill. Un diagnòstic precoç encertat assegura l’èxit de la intervenció.

El llenguatge és la nostra eina de coneixement, mantenim-lo sa i en forma.

Símptomes de la dislèxia

 

altell44-logopedia-manresa-dislexia-2015

La dislèxia és una dificultat específica d’aprenentatge de la lectoescriptura de caràcter persistent i específic. Aquesta alteració implica una manera diferent d’adquirir els processos de lectura i escriptura.
Una dificultat d’aprenentatge no és un impediment per a aquest, les vies per a poder construir aprenentatges són múltiples. És important reconèixer i diagnosticar la dislèxia per tal d’adaptar l’aprenentatge a les característiques dels nens i nenes.

Les dificultats i confusions per llegir i escriure són habituals en tots els nens que ho estan aprenent, però podríem parlar de 10 símptomes clars. Aquests són els  que ens poden fer alertar de la dificultat específica i ens permetran realitzar la demanda al psicòleg, logopeda i/o pedagog perquè es dugui a terme la valoració adient:

  1. Pot existir l’antecedent de retard lleu en l’adquisició del llenguatge parlat:  ser tardans en començar a dir les primeres paraules i les primeres frases, poca fluïdesa en la seva expressió oral i també poden tenir dificultats per entendre el que se’ls diu.
  2. Tarden més a aprendre a llegir i escriure. Dificultat en l’associació del so amb la lletra (correspondència fonema-grafema). La lectura és lenta i feixuga, amb pauses, repeticions i rectificacions. Una lectura poc automatitzada que requereix molt esforç.
  3. Quan escriuen, i a vegades quan parlen, poden presentar confusions de paraules de sons semblants (cava per cova), supressió de sons (baç per braç), confusió de grafemes semblants (b – d, m – n, p – q, a – e – o), canvis en l’ordre dels sons (part per prat), dificultat per a mantenir l’ordre seqüencial en paraules polisil·làbiques (pecúl·lila per pel·lícula)
  4. És habitual observar escriptura en mirall, escrivint lletres al revés com si les estiguéssim veient a través d’un mirall.
  5. Manca d’atenció i concentració.
  6. Dificultats de ritme, coordinació, equilibri i orientació.
  7. Variabilitat en el nivell acadèmic: etapes en que es mostren atents i motivats i d’altres en que mostren una manca d’interès enorme en tot el que fa referència als aprenentatges escola.
  8.  Són nens curiosos i molt creatius.
  9.  Poca memòria a curt termini.
  10.  Pobresa de vocabulari i dificultat per aprendre paraules noves. Dificultat per anomenar colors, lletres, nombres… quan es comencen a aprendre. Dificultat per a memoritzar seqüències verbals: dies de la setmana, mesos de l’any, abecedari, taules de multiplicar…

Fonts: http://www.educayaprende.com, Per què em costa tant aprendre? (Anna Sans Fitó)

Necessites logopeda si…

Aquest vídeo del Col·legi de logopedes de València ens mostra les experiències de tres testimonis que han hagut d’acudir al logopeda per diferents motius, ens recorden que un logopeda no només arregla les erres i insisteixen en que si anem al logopeda ho fem amb un logopeda col·legiat.

Steven Spielberg parlant de la seva dislèxia als nens

 

” Jo sóc dislèctic, i tu? ”

Aquest vídeo és on Steven Spielberg explica les seves experiències viscudes durant la seva infantesa convivint amb les seves dificultats lectores.

” El meu cercle social era bastant ampli perquè hi havia molts nens que no podien jugar a futbol, a baseball… tots aquests nens amb qui vaig créixer tenien algun tipus de discapacitat per a fer alguna cosa, tenien algun problema per a fer segons què…”
” Sempre va existir la por d’anar a l’escola. Si el mestre em cridava perquè em posés dret davant dels meus companys, obrís el llibre i llegís, llavors, segur que aquell dia seria un altre dia llarg dins una llarga sèrie dels pitjors dies de la meva vida…”

Steven Spielberg deixa un missatge clar als nens que presenten aquesta dificultat:

” La dislèxia és més comú del que et pots imaginar, no estàs sol, pots córrer esquivant les gotes de pluja per arribar allà on tu vulguis arribar…”

 

Millorar l’ortografia

Avui us deixem un vídeo de Daniel Gabarró on explica com millorar les faltes d’ortografia entre un 50 i un 80 %.

L’estratègia ortogràficament correcta és veure les paraules a la ment, potenciant la memòria visual. Potenciar aquesta memòria de les paraules vol constància i dedicació però defensem la seva eficàcia.

 

 

 

El silenci del Jonc

el-silenci-del-jonc-altell44-logopedia-manresa

Ahir al programa El documental del Canal33 vam poder gaudir d’aquesta obra de Susanna Barranco.

A tots aquells que us agrada parlar de les capacitats de les persones i no veure només les discapacitats, que arribeu a la verídica conclusió que tots som discapacitats en determinats àmbits i capacitats en d’altres, us recomanem que busqueu al 3alacarta a veure si encara sou a temps de veure’l. A nosaltres, com a tants d’altres espectadors segurament, el Jonc i els demés protagonistes del documental ens van robar el cor.

El silenci del Jonc explora la vida del Jonc i la de diferents testimonis que ens permeten observar el seu dia a dia. Juntament amb aquests testimonis, també apareixen diversos especialistes que parlen des del seu punt de vista tant humà com professional sobre la discapacitat intel·lectual. Finalment, el documental es completa a través d’unes escenes artístiques, en les que hi col·laboren personalitats com la ballarina Sol Picó, l’actor Ferran Carvajal, el filòsof i escriptor Rafael Argullol, el pallasso Jango Edwards i els grups de música Fundación Tony Manero i Vetusta Morla.

Aquesta estructura pretén conjugar diferents llenguatges i modalitats discursives: la teòrica, la vivencial i l’artística, amb la voluntat de reflexionar sobre la diferència i amb el ple convenciment que l’art pot ser una via perquè la diferència deixi de ser diferencia.

http://www.elsilencideljonc.com

https://susannabarranco.wordpress.com/category/documental/

Us deixem el tráiler perquè en feu un tastet.

 

 

BONES FESTES!

ALTELL44-LOGOPEDIA-MANRESA-NADAL2014

Nadal és temps de bons desitjos, de bons propòsits i, sobretot, d’alegria.
Des de l’altell44 volem que les vostres il·lusions es facin realitat durant aquestes festes i el proper any nou.

I si entre àpat i cançó us ve de gust saber una mica més sobre la nostra feina, ja hem arribat a les 37 entrades i 3700 visites al nostre blog; gràcies als que ja ens llegiu i, als que no, us convidem a fer-ho.

A més a més durant aquestes festes els més petits de casa també ens podran pintar
al MiniWhat’s! Aconseguiu-lo als establiments col·laboradors o descarregueu-lo aquí.

Molt bones festes!

Alba i Txell

El cervell mai perd la seva llengua materna

altell44-logopedia-manresa-cervell

Un estudi amb nenes xineses adoptades al Canadà ha demostrat que el seu cervell segueix responent a la llengua materna encara que hagin marxat del seu lloc de naixement durant els primers mesos de vida i no hagin tornat a practicar el seu idioma.

L’estudi ha consistit en analitzar l’activitat cerebral de 48 nenes d’entre 9 i 17 anys. Les proves s’han fet amb tres grups: el grup de control (nenes nascudes al Canadà i monolingües), el grup de nenes adoptades als voltants del primer any de vida i que han oblidat el xinès per no practicar-lo, i, un grup de nenes adoptades que mantenen l’idioma matern i parlen amb fluïdesa tant el xinès com el francès.

Les ressonàncies magnètiques demostren que el grup de nenes adoptades al voltant del primer any de vida i que no han parlat ni sentit mai més el seu idioma d’origen, tenen uns patrons d’activitat similar al cervell quan se les parla amb xinès que el grup de nenes adoptades que parlen amb fluïdesa el francès i el xinès, activitat que no apareix amb les nenes que només parlen francès.

Aquest fet fa pensar als investigadors que l’idioma al qual estem exposats els primers mesos de vida té un status especial dins del cervell.

Aquesta és la primera prova neurològica que demostra que la llengua materna deixa una empremta que dura en el temps encara que després es perdi aquesta llengua.

Font: vozpopuli.com/next