Steven Spielberg parlant de la seva dislèxia als nens

 

” Jo sóc dislèctic, i tu? ”

Aquest vídeo és on Steven Spielberg explica les seves experiències viscudes durant la seva infantesa convivint amb les seves dificultats lectores.

” El meu cercle social era bastant ampli perquè hi havia molts nens que no podien jugar a futbol, a baseball… tots aquests nens amb qui vaig créixer tenien algun tipus de discapacitat per a fer alguna cosa, tenien algun problema per a fer segons què…”
” Sempre va existir la por d’anar a l’escola. Si el mestre em cridava perquè em posés dret davant dels meus companys, obrís el llibre i llegís, llavors, segur que aquell dia seria un altre dia llarg dins una llarga sèrie dels pitjors dies de la meva vida…”

Steven Spielberg deixa un missatge clar als nens que presenten aquesta dificultat:

” La dislèxia és més comú del que et pots imaginar, no estàs sol, pots córrer esquivant les gotes de pluja per arribar allà on tu vulguis arribar…”

 

Anuncis

Millorar l’ortografia

Avui us deixem un vídeo de Daniel Gabarró on explica com millorar les faltes d’ortografia entre un 50 i un 80 %.

L’estratègia ortogràficament correcta és veure les paraules a la ment, potenciant la memòria visual. Potenciar aquesta memòria de les paraules vol constància i dedicació però defensem la seva eficàcia.

 

 

 

Etapes necessàries per a l’aprenentatge de l’ortografia

altell44-logopedia-manresa-ortografia

1. Període preortogràfic
Mentre s’aprèn a llegir i escriure, els nens i les nenes descodifiquen fonològicament les paraules per a transcriure-les. En aquest període no hem d’introduir treballs ortogràfics concrets fins que aquests infants llegeixin i escriguin amb una certa fluïdesa. Està bé que comencin a conèixer algunes normes generals (com la de les majúscules) i treballar algunes poques paraules que són molt habituals.

2. Període d’aprenentatge de l’estratègia ortogràfica visual
En general, gairebé tots els alumnes estan en aquesta fase cap als vuit anys. És fonamental en aquesta fase aprendre a “veure” les paraules, és a dir, ensenyar el gest mental que fan les persones amb bona ortografia de manera que la integren inconscientment. Només després d’aprendre aquest gest mental de “veure” les paraules a la ment, es pot passar a l’etapa següent. Aquest gest mental requereix bàsicament un molt bon entrenament de la memòria visual. Cal arribar a veure mentalment escrita la paraula que es vol escriure.

3. Incorporació del vocabulari bàsic i normes ortogràfiques fonamentals
Fins als dotze anys d’edat, el més fonamental és que els alumnes dominin el vocabulari que més s’utilitza.
Cal prioritzar les paraules que, a més d’usar-se molt, solen concentrar el major nombre de faltes ortogràfiques. Si, a més, és possible de personalitzar l’estudi del vocabulari en funció de les faltes que faci cada alumne, llavors els resultats seran encara millors.
En aquest moment és quan hem d’abordar les normes ortogràfiques més importants i generals (aquelles que no impliquin una anàlisi lingüística que requereixi una elevada abstracció intel·lectual).

4. Treball ortogràfic i sistemàtic d’aprofundiment
Aproximadament a partir dels dotze anys serà adequat estudiar normatives ortogràfiques que requereixin d’abstracció intel·lectual, ja que la capacitat cognitiva estarà prou desenvolupada.

Explicades les quatre etapes, cal donar la importància necessària al període 2, ja que l’alumnat que no tingui l’habilitat de recuperar la imatge de les paraules no avançarà prou, utilitzarà estratègies poc vàlides per a l’ortografia (normalment estratègies auditives que no són les més adients per a la bona ortografia).

Font: Daniel Gabarró (Dominar l’ortografia)

Com ajudar els nens a interessar-se pel llenguatge escrit?

altell44-logopedia-manresa-lectura

Aquí us deixem deu exemples d’activitats que podeu fer amb els vostres fills a casa, mentre passegeu o mentre aneu amb cotxe:

  • Podeu fer-los aprendre a escriure els noms i cognoms de persones de l’entorn proper.
  • Ajudeu-los a memoritzar el número de telèfon de casa i el d’algun familiar.
  • Ajudeu-los amb l’aprenentatge dels dies de la setmana i els mesos de l’any.
  • Compartiu amb ell jocs de construccions, puzzles i de buscar parelles.
  • Canteu cançons, ensenyeu-li poesies, rimes i dites populars.
  • Feu la llista de la compra amb el nen al costat: que us vagi dient els productes que s’han de comprar i que vegi com s’escriuen, o bé animar-lo a que l’escrigui ell. Un cop tenim els productes a casa, els podem mostrar que a l’etiqueta hi posa el que us estan verbalitzant que és.
  • Llegiu-los contes en veu alta assenyalant amb el dit cada paraula que dieu, després d’haver-lo llegit uns quants dies podeu fer que sigui el nen el que us digui algunes paraules del conte o fins i tot que sigui el nen el que us expliqui el conte.
  • Quan passegeu, podeu anar-los dient el nom dels carrers per on passeu, ensenyant-los els cartells i més endavant podeu jugar a que us ajudin a arribar a un carrer en concret.
  • En els trajectes en cotxe podeu jugar a jocs com: paraules que comencin per una lletra, comptar matrícules de cotxe que tinguin el número o la lletra que vulgueu, buscar cartells de botigues que tinguin algunes lletres que decidiu…
  • Podeu jugar al “veig, veig”, fent resoldre l’enigma dient per la lletra que comença la paraula que han de trobar.

Totes aquestes activitats cal que es facin en un ambient relaxat i lúdic, mai que es converteixin en obligacions i que es creï un ambient tens, ja que el que podríem fomentar és rebuig enlloc de gust per la lectura i l’escriptura.

 

La dislèxia

altell44-logopedia-manresa-dislèxia

La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge freqüent (entre un 5 i un 15% de la població) que condiciona que un nen amb una intel·ligència, motivació i escolarització normals no pugui aprendre a llegir d’una manera fluida. Tot i que no se’n sap la causa exacta, no hi ha dubte que es tracta d’una alteració en el funcionament d’unes determinades àrees del cervell.

El nen dislèctic llegeix d’una manera costosa, lenta, amb pauses i rectificacions, canvia lletres de lloc, inverteix síl·labes i pot inventar paraules.

El principal problema que té la dislèxia és que no és compatible amb el nostre sistema educatiu, ja que, en aquest, la majoria d’aprenentatges es duen a terme a través del codi escrit.

El nen dislèctic ha de posar tant esforç en les tasques de lecto-escriptura que tendeix a fatigar-se, distreure’s i rebutjar-les; això fa que algunes vegades es pugui confondre la dislèxia amb un desinterès per part del nen.

El diagnòstic precoç és molt important, si hi ha indicis d’una possible dislèxia cal realitzar l’exploració pertinent i fer una valoració dels símptomes que s’han detectat. Un cop explorat i elaborat un possible diagnòstic, cal assessorar el nen, la família, el tutor i els altres mestres de l’alumne/a per a poder establir una ruta del treball i suport específic que cal realitzar en cada cas.

El trastorn dislèctic persisteix tota la vida malgrat que en molts casos, amb l’ajuda adequada, pot compensar-se, permetent així que la persona afectada tingui una lectura precisa per tal d’arribar al coneixement mitjançant el llenguatge escrit.

 

Els trastorns d’aprenentatge

altell44_logopedia_blog8

A dia d’avui, dos infants de cada aula del nostre país pateix algun tipus de trastorn d’aprenentatge.

El trastorn d’aprenentatge és una dificultat específica en una àrea acadèmica (lectura, matemàtiques…) que interfereix d’una manera significativa en el rendiment global escolar d’un alumne.

Hi ha diversos tipus de trastorns d’aprenentatge:

  • La dislèxia. És un trastorn que condiciona que un alumne no pugui aprendre a llegir d’una manera fluida. La seva lectura és costosa, lenta, amb pauses i rectificacions. Canvia lletres de lloc, inverteix síl·labes i fins i tot pot inventar-se paraules.
  • El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDA/TDA-H). És un trastorn de base neurològica. Les persones amb TDA / TDA-H tenen dificultats per mantenir l’atenció i poden presentar també conductes hiperactives i impulsives.
  • El trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL). Perquè el llenguatge es desenvolupi amb normalitat, l’infant ha de tenir una bona capacitat auditiva, una funció cognitiva normal i ha d’estar exposat al llenguatge (sentir-lo i poder-lo parlar). No es consideren TDL les dificultats en la parla o el llenguatge que es poden presentar durant l’etapa d’educació infantil i que es resolen de manera espontània o bé després d’un temps de reeducació, sinó les que persisteixen en el temps.
  • La discalcúlia. És la dificultat en el processament dels conceptes matemàtics: processament dels nombres, càlcul aritmètic, resolució de problemes.
  • El trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV). Els nens que presenten aquest trastorn, tenen dificultats a l’hora de realitzar tasques que requereixen una bona coordinació de la motricitat fina i de la percepció i orientació espacial. Aquestes dificultats repercuteixen en el grafisme, a l’hora de fer puzles, vestir-se, cordar-se i en les activitats esportives. Poden tenir bones habilitats relacionades amb el llenguatge (solen ser bons conversadors amb molt vocabulari).
  • Els trastorns de l’espectre autista (TEA). Els infants amb TEA presenten alteracions simultànies i greus de diferents àrees del desenvolupament psicològic (habilitats cognitives, socials i del llenguatge). Aquest grup de trastorns inclou l’autisme, el síndrome de Rett, el síndrome d’Asperger, el trastorn desintegratiu de la infància i els trastorns profunds del desenvolupament no especificats.

Els que tenen més prevalença en el nostre alumnat  són la dislèxia i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Aquests dos trastorns s’associen amb freqüència, un 25% de dislèctics té dificultats atencionals. Les dificultats en la lecto-escriptura poden portar a l’alumne a tenir dèficit d’atenció i viceversa, el dèficit d’atenció pot portar a l’alumne a no adquirir de forma adequada els aprenentatges lecto-escriptors.

Els trastorns d’aprenentatge requereixen un abordatge multidisciplinari: psicopedagògic, psicològic, logopèdic i mèdic.

Es tendeix a treure importància a aquestes dificultats d’aprenentatge a les primeres etapes d’escolaritat i sovint s’atribueix a poca capacitat d’esforç i motivació de l’alumne, però és fonamental fer un diagnòstic precoç per evitar el fracàs escolar i altres problemes emocionals secundaris.