Etapes necessàries per a l’aprenentatge de l’ortografia

altell44-logopedia-manresa-ortografia

1. Període preortogràfic
Mentre s’aprèn a llegir i escriure, els nens i les nenes descodifiquen fonològicament les paraules per a transcriure-les. En aquest període no hem d’introduir treballs ortogràfics concrets fins que aquests infants llegeixin i escriguin amb una certa fluïdesa. Està bé que comencin a conèixer algunes normes generals (com la de les majúscules) i treballar algunes poques paraules que són molt habituals.

2. Període d’aprenentatge de l’estratègia ortogràfica visual
En general, gairebé tots els alumnes estan en aquesta fase cap als vuit anys. És fonamental en aquesta fase aprendre a “veure” les paraules, és a dir, ensenyar el gest mental que fan les persones amb bona ortografia de manera que la integren inconscientment. Només després d’aprendre aquest gest mental de “veure” les paraules a la ment, es pot passar a l’etapa següent. Aquest gest mental requereix bàsicament un molt bon entrenament de la memòria visual. Cal arribar a veure mentalment escrita la paraula que es vol escriure.

3. Incorporació del vocabulari bàsic i normes ortogràfiques fonamentals
Fins als dotze anys d’edat, el més fonamental és que els alumnes dominin el vocabulari que més s’utilitza.
Cal prioritzar les paraules que, a més d’usar-se molt, solen concentrar el major nombre de faltes ortogràfiques. Si, a més, és possible de personalitzar l’estudi del vocabulari en funció de les faltes que faci cada alumne, llavors els resultats seran encara millors.
En aquest moment és quan hem d’abordar les normes ortogràfiques més importants i generals (aquelles que no impliquin una anàlisi lingüística que requereixi una elevada abstracció intel·lectual).

4. Treball ortogràfic i sistemàtic d’aprofundiment
Aproximadament a partir dels dotze anys serà adequat estudiar normatives ortogràfiques que requereixin d’abstracció intel·lectual, ja que la capacitat cognitiva estarà prou desenvolupada.

Explicades les quatre etapes, cal donar la importància necessària al període 2, ja que l’alumnat que no tingui l’habilitat de recuperar la imatge de les paraules no avançarà prou, utilitzarà estratègies poc vàlides per a l’ortografia (normalment estratègies auditives que no són les més adients per a la bona ortografia).

Font: Daniel Gabarró (Dominar l’ortografia)

Anuncis

Tornada a l’escola

altell44_logopedia_manresa_inicidecurs

Els infants són el recurs més important del món i la millor esperança per al futur.
(John Fitzgerald Kennedy).

Molt bon inici de curs 2014-15 a tots els pares, mestres i alumnes!

Llegir per aprendre

logopediamanresa_altell44_06

“Fer llegir, com es menja, cada dia, fins que la lectura sigui, com el mirar, un exercici natural, però sempre agradable. L’hàbit de llegir no s’adquireix si no promet ni dóna plaer.”

Com deia la pedagoga Gabriela Mistral és important crear l’hàbit de la lectura, no com una imposició sinó com una tasca que es faci per plaer. Si els nens veuen que els adults llegim i que a través de la lectura podem aprendre coses sorprenents, els motivarem a llegir ja que, com tots sabem, als nens els agrada imitar el model de l’adult.

Quan ells s’adonin que la lectura és font de coneixement, els vindrà de gust llegir per aprendre coses; primer de tot, coses que siguin del seu interès i, més endavant, podran gaudir llegint i viuran el plaer de la lectura.

Viure és aprendre constantment i la lectura és una valuosa eina d’aprenentatge. Llegir afavoreix als més petits a tenir un millor desenvolupament tan afectiu com psicològic i els dóna l’oportunitat d’experimentar sentiments i sensacions amb els quals gaudeixen, maduren i aprenen. Amb la lectura poden riure, somniar, viatjar a móns llunyans i els permet compartir moments agradables i nous coneixements en família.

Què és un Pla Individualitzat a l’escola?

logopedia_manresa_altell44_05

Un pla individualitzat (altrament dit PI) es refereix al conjunt d’actuacions, mesures i suports que es planifiquen i s’acorden de dur a terme des de l’escola per donar resposta de manera personalitzada a un alumne/a que presenta unes necessitats educatives específiques o singulars. La finalitat clau d’un pla individualitzat és que l’alumne/a pugui aprendre i participar de manera activa en la vida del centre educatiu.

És una eina per tal que l’estudiant, la família i qualsevol altra persona que sigui responsable d’aquest PI, pugui rendir comptes sobre l’assoliment dels objectius modificats i/o diferents.

Que un alumne tingui un PI no implica que hagi de ser escolaritzat en un determinat tipus de centre o modalitat educativa, sinó que pot estar escolaritzat a totes les etapes educatives: educació infantil, primària, ESO, Batxillerat i fins i tot en els cicles formatius, en els quals el PI pren el nom de Modificació Curricular. En general, l’alumne amb un PI està escolaritzat al grup que li pertoca per edat, encara que en alguns casos es pot fer un canvi de curs si es considera que pot seguir millor els seus aprenentatges.

El PI es realitza habitualment per a un curs escolar, al llarg del qual es va adaptant i/o modificant segons el progrés i les necessitats de l’alumne. Es pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta del tutor o tutora de l’alumne/a o del coordinador o coordinadora del pla, amb l’acord de l’equip que el porta a terme i la família.

Informació extreta de http://www.xtec.cat

Pares, ajudeu-me a parlar bé!

logopediamanresa_altell44_03

  • Mare, no et riguis de les paraules que no dic bé.
  • Pare, ajuda’m a parlar verbalitzant les coses que jo diria si pogués.
  • Mare, parla’m amb frases senzilles i clares que jo pugui entendre.
  • Pare, mostra’m interès quan et parlo; és important perquè pugui desenvolupar el plaer per a la comunicació.
  • Mare, si m’equivoco quan dic les coses, repeteix-me el que he dit de manera correcta però no t’enfadis amb mi. Ho aprendré més bé si m’ho repeteixes a poc a poc, només necessito una mica de temps.
  • Pare, dóna’m temps quan tardo molt a dir el que penso o m’entrebanco, és una cosa normal ara que sóc petit@.
  • Mare, organitza’t per tenir estones dedicades exclusivament a mi. Aprofita moments del meu joc i de les rutines diàries per parlar-me del què fem, això m’ajudarà a comprendre i, més endavant, a fer un ús correcte d’aquestes paraules.
  • Pare, quan et poses a la meva alçada t’entenc millor i ens podem mirar als ulls.
  • Mare, m’agrada que em facis preguntes, em demostres interès i així jo et puc explicar el què penso.
  • Pare, juga amb mi. És una de les millors maneres que tinc per aprendre a comunicar-me. El llenguatge es desenvolupa a través del joc i de la interacció.
  • Mare, evita les preguntes tancades de sí o no, dóna’m diverses opcions per decidir, així amplio el vocabulari i em dónes el model correcte de les paraules.
  • Pare i mare, si estic amb vosaltres, poseu-me dins la conversa si us plau, jo també tinc coses a dir i així aprendré a escoltar i a respectar els torns de parla.

Informació extreta de www.logopedias.blogspot.com (Simón Martín)