La dislèxia

altell44-logopedia-manresa-dislèxia

La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge freqüent (entre un 5 i un 15% de la població) que condiciona que un nen amb una intel·ligència, motivació i escolarització normals no pugui aprendre a llegir d’una manera fluida. Tot i que no se’n sap la causa exacta, no hi ha dubte que es tracta d’una alteració en el funcionament d’unes determinades àrees del cervell.

El nen dislèctic llegeix d’una manera costosa, lenta, amb pauses i rectificacions, canvia lletres de lloc, inverteix síl·labes i pot inventar paraules.

El principal problema que té la dislèxia és que no és compatible amb el nostre sistema educatiu, ja que, en aquest, la majoria d’aprenentatges es duen a terme a través del codi escrit.

El nen dislèctic ha de posar tant esforç en les tasques de lecto-escriptura que tendeix a fatigar-se, distreure’s i rebutjar-les; això fa que algunes vegades es pugui confondre la dislèxia amb un desinterès per part del nen.

El diagnòstic precoç és molt important, si hi ha indicis d’una possible dislèxia cal realitzar l’exploració pertinent i fer una valoració dels símptomes que s’han detectat. Un cop explorat i elaborat un possible diagnòstic, cal assessorar el nen, la família, el tutor i els altres mestres de l’alumne/a per a poder establir una ruta del treball i suport específic que cal realitzar en cada cas.

El trastorn dislèctic persisteix tota la vida malgrat que en molts casos, amb l’ajuda adequada, pot compensar-se, permetent així que la persona afectada tingui una lectura precisa per tal d’arribar al coneixement mitjançant el llenguatge escrit.

 

Anuncis