La comprensió lectora

 

La lectura és un procés d’interacció entre pensament i llenguatge, la persona quan llegeix necessita reconèixer les lletres, les paraules i les frases; però, el procés de lectura en sí, no implica el fet de comprendre allò que llegim, fins i tot podem comprendre de manera equivocada el que diu el text.

La comprensió no és un procés intrínsec dins del procés de la lectura.

La comprensió lectora és un procés més complex, és més que poder identificar paraules i significats, és la capacitat per entendre tot el que es llegeix, tant en referència al significat de cadascuna de les paraules com a la comprensió global del mateix text.

Tenir una bona comprensió lectora vol dir tenir la capacitat d’elaborar el significat d’un text podent extreure les idees rellevants del mateix i poder-les relacionar amb els coneixements previs que ja té el lector sobre allò que està llegint.

És important potenciar el procés de comprensió lectora per aprendre i entendre tot el que llegim.

 

La dislèxia

La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge freqüent (entre un 5 i un 15% de la població) que condiciona que un nen amb una intel·ligència, motivació i escolarització normals no pugui aprendre a llegir d’una manera fluida. Tot i que no se’n sap la causa exacta, no hi ha dubte que es tracta d’una alteració en el funcionament d’unes determinades àrees del cervell.

El nen dislèctic llegeix d’una manera costosa, lenta, amb pauses i rectificacions, canvia lletres de lloc, inverteix síl·labes i pot inventar paraules.

El principal problema que té la dislèxia és que no és compatible amb el nostre sistema educatiu, ja que, en aquest, la majoria d’aprenentatges es duen a terme a través del codi escrit.

El nen dislèctic ha de posar tant esforç en les tasques de lecto-escriptura que tendeix a fatigar-se, distreure’s i rebutjar-les; això fa que algunes vegades es pugui confondre la dislèxia amb un desinterès per part del nen.

El diagnòstic precoç és molt important, si hi ha indicis d’una possible dislèxia cal realitzar l’exploració pertinent i fer una valoració dels símptomes que s’han detectat. Un cop explorat i elaborat un possible diagnòstic, cal assessorar el nen, la família, el tutor i els altres mestres de l’alumne/a per a poder establir una ruta del treball i suport específic que cal realitzar en cada cas.

El trastorn dislèctic persisteix tota la vida malgrat que en molts casos, amb l’ajuda adequada, pot compensar-se, permetent així que la persona afectada tingui una lectura precisa per tal d’arribar al coneixement mitjançant el llenguatge escrit.

 

Els trastorns d’aprenentatge

A dia d’avui, dos infants de cada aula del nostre país pateix algun tipus de trastorn d’aprenentatge.

El trastorn d’aprenentatge és una dificultat específica en una àrea acadèmica (lectura, matemàtiques…) que interfereix d’una manera significativa en el rendiment global escolar d’un alumne.

Hi ha diversos tipus de trastorns d’aprenentatge:

• La dislèxia. És un trastorn que condiciona que un alumne no pugui aprendre a llegir d’una manera fluida. La seva lectura és costosa, lenta, amb pauses i rectificacions. Canvia lletres de lloc, inverteix síl·labes i fins i tot pot inventar-se paraules.
• El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDA/TDA-H). És un trastorn de base neurològica. Les persones amb TDA / TDA-H tenen dificultats per mantenir l’atenció i poden presentar també conductes hiperactives i impulsives.
• El trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL). Perquè el llenguatge es desenvolupi amb normalitat, l’infant ha de tenir una bona capacitat auditiva, una funció cognitiva normal i ha d’estar exposat al llenguatge (sentir-lo i poder-lo parlar). No es consideren TDL les dificultats en la parla o el llenguatge que es poden presentar durant l’etapa d’educació infantil i que es resolen de manera espontània o bé després d’un temps de reeducació, sinó les que persisteixen en el temps.
• La discalcúlia. És la dificultat en el processament dels conceptes matemàtics: processament dels nombres, càlcul aritmètic, resolució de problemes.
• El trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV). Els nens que presenten aquest trastorn, tenen dificultats a l’hora de realitzar tasques que requereixen una bona coordinació de la motricitat fina i de la percepció i orientació espacial. Aquestes dificultats repercuteixen en el grafisme, a l’hora de fer puzles, vestir-se, cordar-se i en les activitats esportives. Poden tenir bones habilitats relacionades amb el llenguatge (solen ser bons conversadors amb molt vocabulari).
• Els trastorns de l’espectre autista (TEA). Els infants amb TEA presenten alteracions simultànies i greus de diferents àrees del desenvolupament psicològic (habilitats cognitives, socials i del llenguatge). Aquest grup de trastorns inclou l’autisme, el síndrome de Rett, el síndrome d’Asperger, el trastorn desintegratiu de la infància i els trastorns profunds del desenvolupament no especificats.

Els que tenen més prevalença en el nostre alumnat  són la dislèxia i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Aquests dos trastorns s’associen amb freqüència, un 25% de dislèctics té dificultats atencionals. Les dificultats en la lecto-escriptura poden portar a l’alumne a tenir dèficit d’atenció i viceversa, el dèficit d’atenció pot portar a l’alumne a no adquirir de forma adequada els aprenentatges lecto-escriptors.

Els trastorns d’aprenentatge requereixen un abordatge multidisciplinari: psicopedagògic, psicològic, logopèdic i mèdic.

Es tendeix a treure importància a aquestes dificultats d’aprenentatge a les primeres etapes d’escolaritat i sovint s’atribueix a poca capacitat d’esforç i motivació de l’alumne, però és fonamental fer un diagnòstic precoç per evitar el fracàs escolar i altres problemes emocionals secundaris.

Llegir per aprendre

“Fer llegir, com es menja, cada dia, fins que la lectura sigui, com el mirar, un exercici natural, però sempre agradable. L’hàbit de llegir no s’adquireix si no promet ni dóna plaer.”

Com deia la pedagoga Gabriela Mistral és important crear l’hàbit de la lectura, no com una imposició sinó com una tasca que es faci per plaer. Si els nens veuen que els adults llegim i que a través de la lectura podem aprendre coses sorprenents, els motivarem a llegir ja que, com tots sabem, als nens els agrada imitar el model de l’adult.

Quan ells s’adonin que la lectura és font de coneixement, els vindrà de gust llegir per aprendre coses; primer de tot, coses que siguin del seu interès i, més endavant, podran gaudir llegint i viuran el plaer de la lectura.

Viure és aprendre constantment i la lectura és una valuosa eina d’aprenentatge. Llegir afavoreix als més petits a tenir un millor desenvolupament tan afectiu com psicològic i els dóna l’oportunitat d’experimentar sentiments i sensacions amb els quals gaudeixen, maduren i aprenen. Amb la lectura poden riure, somniar, viatjar a móns llunyans i els permet compartir moments agradables i nous coneixements en família.