CURIOSITATS: errors de pronúncia que han costat milers de vides

altell44-logopedia-manresa

“Shibboleth” (espiga) és la paraula que utilitzaven els antics hebreus per a diferenciar-se d’enemics que s’infiltraven a les seves files. Si un soldat no pronunciava bé aquesta paraula era brutalment eliminat.
Al segle XIV a Brujas les tropes flamenques obligaven als habitants de la ciutat a dir l’expressió “schilt ende vriend” (escut i amic en flamenc), i, si eres francès, resultava gairebé impossible pronunciar-ho correctament, et delataves parlant i eres massacrat.
A la batalla del Pacífic de la Segona Guerra Mundial els nord-americans van utilitzar la paraula “lollapalooza” per identificar els espies japonesos. Els japonesos no tenen el fonema de la lletra ela i els sona erra. Quan un sospitós s’aproximava al sentinella, aquest havia de dir la paraula. Si el sentinella escoltava alguna erra en lloc de ela tenia l’ordre de disparar.
Al 1937, durant la guerra entre Haití i la República Dominicana, els dominicans van utilitzar la paraula “perejil” per a distingir-se dels haitians ja que aquests no sabien pronunciar el fonema “j”. Amb aquest mètode es van eliminar més de 1000 haitians a l’episodi conegut com a “La massacre del perejil”.
Durant la Guerra de la independència de Colòmbia respecte Espanya, els colombians distingien els espanyols obligant a la gent a pronunciar la paraula “Francisco” quan tenien dubtes de la seva identitat, si no ho pronunciaven com un colombià, fent que la primera ce sonés com una essa, eren tirats al riu de la Magdalena.
Avui en dia, per sort, no saber pronunciar un fonema ja no és qüestió de vida o mort, però, aquests fets ens fan adonar de la dificultat que suposa aprendre a pronunciar bé determinats fonemes.

Cada llengua té fonemes particulars que no es pronuncien en altres llengües. Fer pronunciar la nostra erra vibrant o la nostra ella a un nord-americà o a un francès és una tasca difícil. Si teniu la possibilitat de fer-ho, proveu de fer-los pronunciar la paraula “ratlla” a veure si se’n surten.

 

Informació història extreta de “El Mundo” (DANIEL J. OLLERO) 3/2/16

Anuncis

Jocs on line per a iniciar-se amb la lecto-escriptura

altell44 jocs on line llenguatge

Tots sabem que les tauletes digitals i els ordinadors són un recurs per aprendre que crida l’atenció a la majoria de nens.

Tenim clar que no cal abusar-ne però ens poden ser útils per a treballar tot jugant.

Us enviem a una pàgina amb diversos jocs de llenguatge escrit per a aquells infants de p5 i primer que es comencen a introduir en aquest nou món per ells, la lecto-escriptura.

http://www.symbaloo.com/mix/jocsdellenguainfantil?searched=true

La deglució atípica

altell44_logopedia_blog7

El procés de deglució dels aliments es duu a terme de forma normal a través d’una seqüència de contraccions musculars reflexes ordenades per a poder conduir el bolus alimentari des de la boca fins a l’estómac.

Tenint en compte que empassem saliva entre 600 i 1000 vegades al dia és important assegurar-nos que col·loquem la llengua al lloc adequat per fer-ho: als alvèols, els quals trobem a la part més anterior del paladar. Si no ho fem així, podem estar provocant, sense saber-ho, algunes malformacions dentals.

Parlem d’una deglució atípica quan aquesta coordinació de músculs no existeix  i es desencadenen un seguit de moviments erronis per tal de compensar l’important tasca que té la llengua en aquest procés. S’estima que més d’un  30% de nens realitza el procés de deglució de forma incorrecta.

Alguns dels moviments compensatoris inadequats que trobem en el procés de la deglució són: la interposició de la llengua entre les incisives superiors i inferiors (projectant la llengua endavant o empenyent-la contra les incisives superiors), la interposició del llavi inferior entre les incisives superiors i inferiors i moviments del cap associats al moment de la deglució.

La deglució atípica pot venir a causa d’un ús massa perllongat del biberó i/o del xumet, de la succió de dits, de l’onicofagia (mossegar-se les ungles), d’una alimentació massa tova o de la respiració bucal.

Els logopedes tractem la deglució atípica per restaurar l’equilibri muscular orofacial, modificar el patró incorrecte i instaurar els hàbits respiratoris i de masticació correctes. Ho fem mitjançant la teràpia miofuncional.