La comprensió lectora

comprensió-lectora-altell44-logopedia-manresa

 

La lectura és un procés d’interacció entre pensament i llenguatge, la persona quan llegeix necessita reconèixer les lletres, les paraules i les frases; però, el procés de lectura en sí, no implica el fet de comprendre allò que llegim, fins i tot podem comprendre de manera equivocada el que diu el text.

La comprensió no és un procés intrínsec dins del procés de la lectura.

La comprensió lectora és un procés més complex, és més que poder identificar paraules i significats, és la capacitat per entendre tot el que es llegeix, tant en referència al significat de cadascuna de les paraules com a la comprensió global del mateix text.

Tenir una bona comprensió lectora vol dir tenir la capacitat d’elaborar el significat d’un text podent extreure les idees rellevants del mateix i poder-les relacionar amb els coneixements previs que ja té el lector sobre allò que està llegint.

És important potenciar el procés de comprensió lectora per aprendre i entendre tot el que llegim.

 

Anuncis

El processament del llenguatge

altell44_logopedia_manresa_llenguatge

La majoria de les funcions del processament del llenguatge es duen a terme al còrtex cerebral. La funció bàsica d’aquestes àrees és la representació de símbols.
Les àrees vitals per a la comunicació són:

  • L’Àrea de Wernicke: ubicada a l’àrea 22 de Brodmann. Situada entre el còrtex auditiu i el visual. La seva funció principal és la comprensió del llenguatge i donar la capacitat de comunicar idees coherents.
  • L’Àrea de Broca: ubicada a l’àrea 44 i 45 de Brodmann, prop del còrtex motor. La seva funció principal és la producció de la parla. Les neurones de l’àrea de Broca envien senyals al còrtex motor de la laringe, la llengua i els llavis, aquestes redirigeixen les senyals als altres respectius músculs donant així la creació de diferents sons. L’àrea 44 s’encarrega de la fluïdesa fonològica i l’àrea 45 de la fluïdesa semàntica.

El fascicle arquejat és el feix de fibres nervioses que connecta l’àrea de Wernicke amb l’àrea de Broca (entre d’altres àrees motores).
El còrtex visual és el responsable de tramitar la informació visual. I la informació auditiva la tramita el còrtex auditiu.

Què són els SAAC?

altell44logopediamanresa

Els SAAC (sistemes augmentatius i/o alternatius de comunicació) són formes d’expressió diferents al llenguatge parlat que compensen les dificultats de comunicació que poden presentar persones amb paràlisi cerebral, discapacitat intel·lectual, trastorns d’espectre autista, afàsia, diferents malalties neurodegeneratives, entre moltes altres.
Els SAAC són complementaris a la reeducació de la parla natural; és a dir, el seu ús no frena ni interfereix en el desenvolupament o la recuperació de la parla.

Els SAAC inclouen diversos sistemes de símbols gestuals i gràfics que s’utilitzen mitjançant una ajuda que, amb programes especials, es converteixen en comunicadors. Aquests comunicadors s’adapten a les necessitats de cada persona, segons l’edat i les habilitats motrius, cognitives i lingüístiques. Una altra característica dels comunicadors és que han de ser portàtils i la persona que en fa ús l’ha de portar sempre amb ella.
Els sistemes d’ajuda poden ser de dos tipus: els bàsics (plafons o llibres de comunicació) i els tecnològics (comunicadors de parla artificial, ordinadors, tablets…). La sortida del missatge dels comunicadors tecnològics és amb parla digitalitzada o sintetitzada, per pantalla, amb paper imprès o fins i tot es poden fer funcions de l’entorn (apagar el llum, encendre la calefacció…).
Per a fer un bon ús dels SAAC cal una avaluació de les capacitats, habilitats i necessitats de l’usuari i tant aquest com el seu entorn proper han de rebre una formació per a poder-lo utilitzar.
L’objectiu fonamental és aconseguir que la persona amb discapacitat comunicativa tingui coses interessants per comunicar als altres i sàpiga com fer-ho.

Les conseqüències de les otitis infantils

altell44-logopedia-003

Una de les preguntes que fem els logopedes als pares quan vénen a la consulta per als problemes de parla dels seus fills és sobre les otitis, i és que, alguns dels problemes de parla i/o llenguatge dels infants són a conseqüència d’aquestes.

Quan parlem, ens escoltem a nosaltres mateixos per via òssia, i escoltem com parlen els altres per via aèria. Per aprendre a parlar, els nens comparen el seu codi fonètic amb el dels altres. Les otitis, que són molt freqüents en els infants (sobretot entre els 18 i 32 mesos), fan que l’audició per via aèria minvi, de manera que la recepció de la pròpia audició i la de l’entorn queda desequilibrada; per tant, com que la recepció que ells obtenen dels altres no és la correcta, els models de parla que li arriben no seran els idonis per desenvolupar una parla correcta.

A l’últim simposi de logopèdia hospitalària celebrat a França es va afirmar que és un 80% el percentatge de nens amb otitis recurrents que arriben a tenir dificultats de parla i/o llenguatge. Hi ha relació entre una cosa i l’altra ja que els nivells d’audició els varia constantment.

Aquests problemes milloren quan aprenen a discriminar els sons de manera correcta, això és possible gràcies a la medicina per a pal·liar les otitis (medicaments i/o intervencions quirúrgiques) i el treball de discriminació auditiva i articulació que es desenvolupa en sessions de logopèdia.

Informació extreta de El Mundo. Luisa Cabré.

 

Pares, ajudeu-me a parlar bé!

logopediamanresa_altell44_03

  • Mare, no et riguis de les paraules que no dic bé.
  • Pare, ajuda’m a parlar verbalitzant les coses que jo diria si pogués.
  • Mare, parla’m amb frases senzilles i clares que jo pugui entendre.
  • Pare, mostra’m interès quan et parlo; és important perquè pugui desenvolupar el plaer per a la comunicació.
  • Mare, si m’equivoco quan dic les coses, repeteix-me el que he dit de manera correcta però no t’enfadis amb mi. Ho aprendré més bé si m’ho repeteixes a poc a poc, només necessito una mica de temps.
  • Pare, dóna’m temps quan tardo molt a dir el que penso o m’entrebanco, és una cosa normal ara que sóc petit@.
  • Mare, organitza’t per tenir estones dedicades exclusivament a mi. Aprofita moments del meu joc i de les rutines diàries per parlar-me del què fem, això m’ajudarà a comprendre i, més endavant, a fer un ús correcte d’aquestes paraules.
  • Pare, quan et poses a la meva alçada t’entenc millor i ens podem mirar als ulls.
  • Mare, m’agrada que em facis preguntes, em demostres interès i així jo et puc explicar el què penso.
  • Pare, juga amb mi. És una de les millors maneres que tinc per aprendre a comunicar-me. El llenguatge es desenvolupa a través del joc i de la interacció.
  • Mare, evita les preguntes tancades de sí o no, dóna’m diverses opcions per decidir, així amplio el vocabulari i em dónes el model correcte de les paraules.
  • Pare i mare, si estic amb vosaltres, poseu-me dins la conversa si us plau, jo també tinc coses a dir i així aprendré a escoltar i a respectar els torns de parla.

Informació extreta de www.logopedias.blogspot.com (Simón Martín)