La nostra targeta de visita on line

 

Anuncis

Jocs on line per a iniciar-se amb la lecto-escriptura

altell44 jocs on line llenguatge

Tots sabem que les tauletes digitals i els ordinadors són un recurs per aprendre que crida l’atenció a la majoria de nens.

Tenim clar que no cal abusar-ne però ens poden ser útils per a treballar tot jugant.

Us enviem a una pàgina amb diversos jocs de llenguatge escrit per a aquells infants de p5 i primer que es comencen a introduir en aquest nou món per ells, la lecto-escriptura.

http://www.symbaloo.com/mix/jocsdellenguainfantil?searched=true

Classes d’anglès i dificultats de la lecto-escriptura

logopedia-manresa-altell44-dislexia

A totes les aules probablement hi podem trobar més d’un alumne amb dificultats de la lecto-escriptura. A la vegada, tots som conscients de la rellevància que està obtenint la llengua anglesa en el món de l’educació actual. No volem posar en dubte la importància d’aquesta, però volem conscienciar el món de l’educació perquè tingui una manera d’ensenyar apta per a alumnes amb aquestes dificultats.
Perquè aquests alumnes puguin tirar endavant cal que tant professors com pares siguin conscients d’aquesta dificultat i adaptin la forma d’ensenyar una llengua estrangera a aquests nens, no es tracta de rebaixar el nivell sinó de fer més accessibles els continguts i la forma d’avaluar.
L’empatia dels docents és un aspecte clau perquè aquests alumnes puguin superar dificultats i no fracassin en l’aprenentatge d’aquesta nova llengua.
Cal informar als companys de la dificultat de l’alumne perquè no vegin les adaptacions com un privilegi, sinó com un dret i una necessitat.
Cal una metodologia d’aprenentatge vivencial durant els primers anys d’aprenentatge d’aquesta nova llengua.
Cal que el procés d’incorporació de la lectura i escriptura en anglès sigui posterior i més lent que el desenvolupament de la lecto-escriptura amb la llengua materna. No podem pretendre que un nen amb dificultats per interioritzar grafemes amb la llengua materna sigui capaç d’interioritzar-los amb llengua anglesa quan la correspondència fonema-grafema és diferent. És important no voler-ho intentar, pot interferir negativament en  l’aprenentatge de la lecto-escriptura en la llengua materna.
Donem-los temps i oportunitat de ser amb els anys uns bons oradors, lectors i escriptors de més d’una llengua.

Què és el Síndrome d’Asperger?

logopedia-altell44-síndrome-asperger

El Síndrome d’Asperger és un trastorn generalitzat del desenvolupament reconegut per la O.M.S.  que implica l’alteració qualitativa del desenvolupament social i comunicatiu i interessos restringits i estereotipats, producte de la rigidesa mental i comportamental.
No porta associat el retard mental ni el retard greu del llenguatge.
Esta enquadrat dins els Trastorns de l’espectre autista (T.E.A.) i les seves característiques es descriuen principalment en 3 àrees:

  •  Dificultats en l’àrea de comunicació i llenguatge: són bàsicament d’aspecte pragmàtic; és a dir, de regulació social. Poden parlar de la mateixa manera a un germà que a un desconegut, tenen problemes per interpretar el llenguatge metafòric, hi ha alteracions en l’entonació i el volum, els costa iniciar, mantenir i acabar converses, les quals giren a l’entorn del seu tema d’interès.
  • Dificultats en les relacions socials i la reciprocitat: no és certa la creença que en general les persones amb Síndrome d’Asperger refusen el contacte i les relacions amb els altres però els manquen les habilitats per a fer-ho. Els costa interpretar la comunicació no verbal en les relacions socials i per això poden arribar a comportar-se d’una manera antisocial.
  • Inflexibilitat mental i de comportament: els costa generar alternatives diferents de manera espontània, per això les rutines i tot allò previsible els dóna seguretat. Els agraden els jocs mecànics i quan han entès el funcionament d’aquell joc volen jugar-hi sempre d’aquella mateixa manera i aplicant les mateixes regles amb inflexibilitat. Solen tenir un tema d’interès del qual els agrada col·leccionar elements o informació i  se’n converteixen en verdaders experts.

 

Davant el dubte, fes la consulta!

altell44-logopedia

“El meu fill no parla bé, he d’anar al logopeda?”

Són molts els factors que intervenen  en el desenvolupament del llenguatge, per tant poden ser molts els factors que poden fer que el llenguatge es vegi alterat a nivell expressiu i/o comprensiu. Però totes les dificultats es poden tractar.

És important fer-ho el més aviat possible ja que el cervell infantil es modifica constantment gràcies a les experiències sensorials de cada nen. La detecció precoç dels trastorns amb la seva correcta intervenció redueix significativament els efectes de la dificultat que pugui presentar.

Cal fer la consulta el més aviat possible. Cal tenir la tranquil·litat que consultem amb un professional qualificat del camp de la comunicació i el llenguatge que avaluarà el nostre fill i determinarà si necessita o no intervenció logopèdica. En el cas que no ho necessiti ens explicarà el per què i calmarà els nostres dubtes. En el cas que ho necessiti, aquesta detecció precoç i imminent intervenció farà que les dificultats siguin menors en el desenvolupament del nostre fill. Un diagnòstic precoç encertat assegura l’èxit de la intervenció.

El llenguatge és la nostra eina de coneixement, mantenim-lo sa i en forma.

Necessites logopeda si…

Aquest vídeo del Col·legi de logopedes de València ens mostra les experiències de tres testimonis que han hagut d’acudir al logopeda per diferents motius, ens recorden que un logopeda no només arregla les erres i insisteixen en que si anem al logopeda ho fem amb un logopeda col·legiat.

Steven Spielberg parlant de la seva dislèxia als nens

 

” Jo sóc dislèctic, i tu? ”

Aquest vídeo és on Steven Spielberg explica les seves experiències viscudes durant la seva infantesa convivint amb les seves dificultats lectores.

” El meu cercle social era bastant ampli perquè hi havia molts nens que no podien jugar a futbol, a baseball… tots aquests nens amb qui vaig créixer tenien algun tipus de discapacitat per a fer alguna cosa, tenien algun problema per a fer segons què…”
” Sempre va existir la por d’anar a l’escola. Si el mestre em cridava perquè em posés dret davant dels meus companys, obrís el llibre i llegís, llavors, segur que aquell dia seria un altre dia llarg dins una llarga sèrie dels pitjors dies de la meva vida…”

Steven Spielberg deixa un missatge clar als nens que presenten aquesta dificultat:

” La dislèxia és més comú del que et pots imaginar, no estàs sol, pots córrer esquivant les gotes de pluja per arribar allà on tu vulguis arribar…”

 

Millorar l’ortografia

Avui us deixem un vídeo de Daniel Gabarró on explica com millorar les faltes d’ortografia entre un 50 i un 80 %.

L’estratègia ortogràficament correcta és veure les paraules a la ment, potenciant la memòria visual. Potenciar aquesta memòria de les paraules vol constància i dedicació però defensem la seva eficàcia.

 

 

 

El cervell mai perd la seva llengua materna

altell44-logopedia-manresa-cervell

Un estudi amb nenes xineses adoptades al Canadà ha demostrat que el seu cervell segueix responent a la llengua materna encara que hagin marxat del seu lloc de naixement durant els primers mesos de vida i no hagin tornat a practicar el seu idioma.

L’estudi ha consistit en analitzar l’activitat cerebral de 48 nenes d’entre 9 i 17 anys. Les proves s’han fet amb tres grups: el grup de control (nenes nascudes al Canadà i monolingües), el grup de nenes adoptades als voltants del primer any de vida i que han oblidat el xinès per no practicar-lo, i, un grup de nenes adoptades que mantenen l’idioma matern i parlen amb fluïdesa tant el xinès com el francès.

Les ressonàncies magnètiques demostren que el grup de nenes adoptades al voltant del primer any de vida i que no han parlat ni sentit mai més el seu idioma d’origen, tenen uns patrons d’activitat similar al cervell quan se les parla amb xinès que el grup de nenes adoptades que parlen amb fluïdesa el francès i el xinès, activitat que no apareix amb les nenes que només parlen francès.

Aquest fet fa pensar als investigadors que l’idioma al qual estem exposats els primers mesos de vida té un status especial dins del cervell.

Aquesta és la primera prova neurològica que demostra que la llengua materna deixa una empremta que dura en el temps encara que després es perdi aquesta llengua.

Font: vozpopuli.com/next