Per conèixer una mica més l’autisme

Bonic curtmetratge:  EL VIAJE DE MARÍA

 

Anuncis

Signes d’alerta en el desenvolupament del llenguatge (1-6 anys)

altell44_adquisició-del-llenguatge

Hi ha una sèrie de comportaments en el llenguatge dels infants que ens poden alertar:

  • 1-2 anys:
    – No fa el gest d’adéu, no fa que “no” amb el cap o no pica de mans
    – Balboteja poc o amb poca variació de sons
    – Manca de resposta a noms familiars sense recolzament gestual
    – No assenyala per ensenyar o demanar
    – No assenyala, mira o toca objectes que li diu l’adult (18 mesos)
  • 2-3 anys:
    – Absència de paraules simples
    – Utilitza menys de 5 consonants
    – No respon a la denominació d’objectes o accions familiars fora de context
    – No comprèn ordres simples
    – El seu vocabulari és inferior a 50 paraules
    – Inintel·ligibilitat de la majoria de les seves produccions
    – Absència de la combinació de dues paraules
    – Llenguatge ecolàlic (repeteix tot el que se li diu)
    – Manca d’interacció amb els altres
    – Joc restringit o repetitiu
    – Frustració en situacions comunicatives
    – Problemes en la masticació
    – Manca de control del babeig
  • 3-4 anys:
    – Parla inintel·ligible fora del seu context familiar
    – No hi ha imitació de síl·labes
    – Dificultat per emetre frases de dos elements
    – Manca d’adjectius i pronoms
    – No fa preguntes tipus: “què…?” o “ on…?”
    – Incapacitat per expressar el que s’està fent
    – Comprensió limitada. No reconeix l’ús dels objectes.
    – Incomprensió de frases fora de context
    – No mostra interès per jugar amb altres nens
    – No pronuncia la síl·laba o lletra final de les paraules (per exemple diu “ne” per dir “nena”)
    – Li costa trobar la paraula adequada per expressar les seves idees
  • 4-5 anys:
    – No pronuncia bé la majoria dels sons de la parla
    – Utilitza frases de tres elements o menys
    – Omet nexes, pronoms, articles o verbs
    – Vocabulari molt reduït
    – No respon al “què?” O “on?” referits a històries familiars
    – Dificultat per explicar-se
    – Dificultat per entendre frases llargues
  • 5-6 anys:
    – Persisteixen errors d’articulació dels sons
    – Errors en l’estructura de la frase
    – Dificultat en la comprensió d’oracions
    – Dificultat al respondre a “què?”, “on?”, “qui?”  o “per què?”
    – Dificultat per entendre conceptes del tipus: a dins, a sobre
    – Dificultat per mantenir l’atenció sostinguda (contes, dibuixos animats…)
    – Presenta algun tipus de tartamudeig

El trastorn específic del llenguatge

altell44-logopedia-manresa

El trastorn específic del llenguatge (T.E.LL.) afecta a l’adquisició del llenguatge des dels seus inicis i es perllonga en la infància i adolescència, fins i tot pot deixar seqüeles significatives en l’edat adulta.
L’anomenem específic perquè les dificultats que es presenten en el llenguatge no apareixen com a conseqüència d’un trastorn més general com una discapacitat intel·lectual, un dèficit auditiu o motor o un trastorn generalitzat del desenvolupament.
El llenguatge oral és la principal eina pedagògica de l’escola; per tant, és previsible que un infant amb T.E.LL. tingui dificultats d’aprenentatge i dificultats per relacionar-se amb els seus iguals.
L’aparent normalitat física, els bons nivells adquirits en algunes àrees del desenvolupament i el desconeixement per part de la societat fan que, a vegades, el diagnòstic sigui tardà i equivocat, fet que impedeix la posada en marxa de programes d’intervenció precoç.
Els infants que presenten T.E.LL. necessiten serveis i instruments que permetin una detecció precoç, unes mesures educatives que reconeguin les seves necessitats educatives especials i unes mesures terapèutiques (programa logopèdic intensiu, precoç i de llarga durada, algunes vegades acompanyat d’intervencions associades a la conducta, atenció…).
La “tolerància” cultural de donar poca importància a l’adquisició i al desenvolupament del llenguatge (“ja parlarà, és molt petit encara!”) és un dels culpables d’aplaçar una detecció i atenció precoç. Si un nen de 2 anys no diu unes 50 paraules de forma intel·ligible pel seu entorn proper cal buscar el per què. Està clar que tots els nens que presentin un retard del llenguatge amb 2 anys no tindran un T.E.LL., però sí que un 60% d’aquests acabaran tenint algun altre tipus de dificultat d’aprenentatge relacionada amb el llenguatge.
Les famílies dels nens amb T.E.LL. necessiten tenir un lloc on informar-se i orientar-se per aprendre a comunicar-se amb uns infants que no responen de la mateixa manera que els altres, com també un recolzament personal per enfrontar-se a les dificultats dels seus fills i educar-los de forma adequada.

La comprensió lectora

comprensió-lectora-altell44-logopedia-manresa

 

La lectura és un procés d’interacció entre pensament i llenguatge, la persona quan llegeix necessita reconèixer les lletres, les paraules i les frases; però, el procés de lectura en sí, no implica el fet de comprendre allò que llegim, fins i tot podem comprendre de manera equivocada el que diu el text.

La comprensió no és un procés intrínsec dins del procés de la lectura.

La comprensió lectora és un procés més complex, és més que poder identificar paraules i significats, és la capacitat per entendre tot el que es llegeix, tant en referència al significat de cadascuna de les paraules com a la comprensió global del mateix text.

Tenir una bona comprensió lectora vol dir tenir la capacitat d’elaborar el significat d’un text podent extreure les idees rellevants del mateix i poder-les relacionar amb els coneixements previs que ja té el lector sobre allò que està llegint.

És important potenciar el procés de comprensió lectora per aprendre i entendre tot el que llegim.

 

Orientacions a pares per a cuidar la veu dels més petits

altell44-logopedia-manresa-veu

Aquí teniu un seguit d’orientacions perquè els més petits de la casa facin un bon ús de la seva veu i millorin la seva capacitat vocal.

  • Evitar tot tipus de situacions on el nen hagi de forçar la veu.
  • No li parleu cridant massa, és convenient utilizar un to mig, sense pujar ni baixar la veu exageradament.
  • No parleu precipitadament davant d’ell: és un model inadequat i perjudicial per a la seva veu.
  • No els parleu des de massa lluny, els esteu obligant a contestar-vos forçant la veu per a ser escoltats.
  • Quan el nen tingui la veu disfònica és convenient no fer-lo parlar massa, procureu fer activitats més silencioses com dibuixar, jugar a algun joc de taula, trencaclosques…
  • Eviteu que jugui amb excés a jocs de molta acció.
  • Eviteu exposar-los massa temps en ambients excessivament carregats i tancats o en els que hi hagi molt soroll (fums, música molt alta, soroll de màquines estrident…).
  • No ha de beure begudes massa fredes o massa calentes.
  • No forceu la veu quan us dirigiu al nen en espais oberts, és millor acostar-vos a ell i parlar-los amb el to adequat.
  • Davant l’aparició de disfonies repetides, o si ha de forçar la veu de forma habitual, és convenient que feu una consulta amb el vostre pediatre.

Modalitats comunicatives en la sordesa

Image

La sordesa és la dificultat  per utilitzar el sentit de l’oïda degut a una pèrdua de la capacitat auditiva parcial (hipoacúsia) o total (cofosis).

La causa pot ser hereditària o a conseqüència d’alguna malaltia, un traumatisme, ingesta de medicaments agressius per al nervi auditiu o llargues exposicions al soroll.

La sordesa té incidència en l’aprenentatge de la llengua. Els infants sords requereixen estimulació auditiva i logopèdica per a l’adquisició del llenguatge.

Les persones amb pèrdua auditiva poden comunicar-se mitjançant la llengua oral i/o la llengua de signes.

La llengua oral és la llengua parlada. Per a una persona sorda, requereix tant l’estimulació de les restes auditives com l’educació del llenguatge i de la parla. La gramàtica i el vocabulari de la llengua oral corresponen als de la llengua escrita.

La llengua de signes és una llengua que, en lloc d’utilitzar la veu i l’oïda, utilitza les capacitats visuals. Fa servir moviments específics, configuracions i punts de localització de mans, braços, ulls, cara i postures corporals per a expressar significats. Té gramàtica, vocabulari i normes lingüístiques pròpies.

Les modalitats comunicatives més utilitzades per persones sordes en el nostre país són:

  • Modalitats àudio-orals exclusives: treballen el desenvolupament exclusiu de la llengua oral parlada i escrita. Utilitzen pròtesis auditives (audiòfons o implants coclears) des d’edats primerenques i estimulen les restes auditives. Permeten la lectura labial. La parla és l’única via d’expressió no escrita. Accepta els gestos naturals per acompanyar la parla.
  • Paraula complementada: en aquesta modalitat, la lectura labial de les paraules està reforçada per l’ús simultani de la parla amb diferents configuracions dels dits de la mà, de posicions de la mà en diversos llocs del rostre, per tal d’evitar ambigüitats de la lectura labial (fonemes invisibles a la vista, fonemes visualment similars i fàcils de confondre).
  • Comunicació bimodal: utilitza simultàniament la llengua parlada i de signes fent ús de la gramàtica de la llengua oral. La utilització dels signes de la llengua de signes pot variar des de signar només les paraules importants per a la comprensió del discurs, fins a utilitzar la dactilologia per a paraules sense signe conegut o bé fer ús de la paraula complementada (abans explicada).
  • Modalitat bilingüe: en fan ús les persones sordes que han après a comunicar-se en llengua oral i en llengua signada d’una manera no simultània. Es pretén la màxima competència lingüística en ambdues llengües. És com saber català i alemany, dues llengües amb dues gramàtiques diferents que es fan servir depenent del context en el qual ens trobem.

La deglució atípica

altell44_logopedia_blog7

El procés de deglució dels aliments es duu a terme de forma normal a través d’una seqüència de contraccions musculars reflexes ordenades per a poder conduir el bolus alimentari des de la boca fins a l’estómac.

Tenint en compte que empassem saliva entre 600 i 1000 vegades al dia és important assegurar-nos que col·loquem la llengua al lloc adequat per fer-ho: als alvèols, els quals trobem a la part més anterior del paladar. Si no ho fem així, podem estar provocant, sense saber-ho, algunes malformacions dentals.

Parlem d’una deglució atípica quan aquesta coordinació de músculs no existeix  i es desencadenen un seguit de moviments erronis per tal de compensar l’important tasca que té la llengua en aquest procés. S’estima que més d’un  30% de nens realitza el procés de deglució de forma incorrecta.

Alguns dels moviments compensatoris inadequats que trobem en el procés de la deglució són: la interposició de la llengua entre les incisives superiors i inferiors (projectant la llengua endavant o empenyent-la contra les incisives superiors), la interposició del llavi inferior entre les incisives superiors i inferiors i moviments del cap associats al moment de la deglució.

La deglució atípica pot venir a causa d’un ús massa perllongat del biberó i/o del xumet, de la succió de dits, de l’onicofagia (mossegar-se les ungles), d’una alimentació massa tova o de la respiració bucal.

Els logopedes tractem la deglució atípica per restaurar l’equilibri muscular orofacial, modificar el patró incorrecte i instaurar els hàbits respiratoris i de masticació correctes. Ho fem mitjançant la teràpia miofuncional.

Hi senten bé els nostres fills?

altell44_05_blog

Un seguit de comportaments dels nostres fills ens poden orientar per tal de saber si presenten problemes a nivell auditiu. L’audició és el canal per a l’aprenentatge i el desenvolupament del llenguatge.

El passat 31 d’octubre el Doctor Jaume Vallès-Fontanet ens explicava de forma molt clara al diari Regió7 quines són les capacitats d’escolta, de comprensió i de parla que han de tenir els infants des del naixement fins als 5 anys, si hi ha dubte en algunes de les capacitats cal posar-se en mans d’un especialista.

Nosaltres us anomenem les capacitats més rellevants en nens de 2 a 5 anys.

Dels 2 als 3 anys:

  • Pel que fa a l’escolta i la comprensió els infants ja comprenen el significat de les paraules corrents (obrir-tancar, dalt-baix, gran-petit…) i obeeixen a instruccions compostes (busca el conte i posa’l a la taula)
  • Pel que fa a la parla sap posar nom a gairebé totes les coses, utilitza oracions de dues o tres paraules per parlar sobre les coses o demanar-les i la família entén el que diu l’infant la majoria de vegades.

Dels 3 als 4 anys:

  • Pel que fa a l’escolta i la comprensió els infants són capaços d’escoltar quan se’ls parla des d’una altra habitació, poden escoltar la ràdio i la televisió al mateix nivell que la resta de la família i contesten preguntes senzilles que comencin amb les paraules qui, què, on i per què.
  • Pel que fa a la parla les persones no properes al nen poden entendre el que diu, parla de les coses que fa, utilitza oracions de quatre o més paraules i en general parla amb facilitat sense haver de repetir síl·labes o paraules.

Dels 4 als 5 anys:

  • Pel que fa a l’escolta i la comprensió és capaç d’entendre la major part del que es parla tant a casa com a l’escola i pot estar atent a contes curts i en sap contestar preguntes.
  • Pel que fa a la parla pot utilitzar oracions molt detallades, sap explicar contes tenint en compte el tema, es comunica amb facilitat amb els altres nens i amb els adults, fa servir la majoria de sons correctament, utilitza la mateixa gramàtica que la resta de la família i la seva veu sona de forma clara.

Font: Jaume Vallès-Fontanet per a Regió7, extret de A.S.H.A.