La discriminació auditiva

 

 

 

La discriminació auditiva és la capacitat que tenim els parlants per a poder identificar perceptivament en el llenguatge oral les unitats fonètiques i fonològiques rellevants en la comunicació.

En l’aprenentatge de la parla dels més petits és una de les habilitats bàsiques que els permet controlar la seva capacitat en la producció de sons.

Hi ha sons molt propers que algunes vegades cal treballar de manera més específica per a la seva correcta producció, és quan aquests sons es produeixen de forma molt propera, com per exemple els sons del triangle alveolar d-l-r.

Els logopedes entrenem la discriminació auditiva per a la correcta producció dels sons i per a la correcta escriptura d’aquests.

En el vídeo d’aquesta entrada es treballa la discriminació auditiva de sons de l’entorn, és un exemple de treball previ de la discriminació dels sons de la parla.

També us deixem un enllaç on podreu accedir a un joc per a poder treballar la discriminació auditiva dels sons específics del triangle alveolar d-l-r en català, us el recomanem.

http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3623

 

 

 

Modalitats comunicatives en la sordesa

La sordesa és la dificultat  per utilitzar el sentit de l’oïda degut a una pèrdua de la capacitat auditiva parcial (hipoacúsia) o total (cofosis).

La causa pot ser hereditària o a conseqüència d’alguna malaltia, un traumatisme, ingesta de medicaments agressius per al nervi auditiu o llargues exposicions al soroll.

La sordesa té incidència en l’aprenentatge de la llengua. Els infants sords requereixen estimulació auditiva i logopèdica per a l’adquisició del llenguatge.

Les persones amb pèrdua auditiva poden comunicar-se mitjançant la llengua oral i/o la llengua de signes.

La llengua oral és la llengua parlada. Per a una persona sorda, requereix tant l’estimulació de les restes auditives com l’educació del llenguatge i de la parla. La gramàtica i el vocabulari de la llengua oral corresponen als de la llengua escrita.

La llengua de signes és una llengua que, en lloc d’utilitzar la veu i l’oïda, utilitza les capacitats visuals. Fa servir moviments específics, configuracions i punts de localització de mans, braços, ulls, cara i postures corporals per a expressar significats. Té gramàtica, vocabulari i normes lingüístiques pròpies.

Les modalitats comunicatives més utilitzades per persones sordes en el nostre país són:

• Modalitats àudio-orals exclusives: treballen el desenvolupament exclusiu de la llengua oral parlada i escrita. Utilitzen pròtesis auditives (audiòfons o implants coclears) des d’edats primerenques i estimulen les restes auditives. Permeten la lectura labial. La parla és l’única via d’expressió no escrita. Accepta els gestos naturals per acompanyar la parla.
• Paraula complementada: en aquesta modalitat, la lectura labial de les paraules està reforçada per l’ús simultani de la parla amb diferents configuracions dels dits de la mà, de posicions de la mà en diversos llocs del rostre, per tal d’evitar ambigüitats de la lectura labial (fonemes invisibles a la vista, fonemes visualment similars i fàcils de confondre).
• Comunicació bimodal: utilitza simultàniament la llengua parlada i de signes fent ús de la gramàtica de la llengua oral. La utilització dels signes de la llengua de signes pot variar des de signar només les paraules importants per a la comprensió del discurs, fins a utilitzar la dactilologia per a paraules sense signe conegut o bé fer ús de la paraula complementada (abans explicada).
• Modalitat bilingüe: en fan ús les persones sordes que han après a comunicar-se en llengua oral i en llengua signada d’una manera no simultània. Es pretén la màxima competència lingüística en ambdues llengües. És com saber català i alemany, dues llengües amb dues gramàtiques diferents que es fan servir depenent del context en el qual ens trobem.

Hi senten bé els nostres fills?

Un seguit de comportaments dels nostres fills ens poden orientar per tal de saber si presenten problemes a nivell auditiu. L’audició és el canal per a l’aprenentatge i el desenvolupament del llenguatge.

El passat 31 d’octubre el Doctor Jaume Vallès-Fontanet ens explicava de forma molt clara al diari Regió7 quines són les capacitats d’escolta, de comprensió i de parla que han de tenir els infants des del naixement fins als 5 anys, si hi ha dubte en algunes de les capacitats cal posar-se en mans d’un especialista.

Nosaltres us anomenem les capacitats més rellevants en nens de 2 a 5 anys.

Dels 2 als 3 anys:

• Pel que fa a l’escolta i la comprensió els infants ja comprenen el significat de les paraules corrents (obrir-tancar, dalt-baix, gran-petit…) i obeeixen a instruccions compostes (busca el conte i posa’l a la taula)

• Pel que fa a la parla sap posar nom a gairebé totes les coses, utilitza oracions de dues o tres paraules per parlar sobre les coses o demanar-les i la família entén el que diu l’infant la majoria de vegades.

Dels 3 als 4 anys:

• Pel que fa a l’escolta i la comprensió els infants són capaços d’escoltar quan se’ls parla des d’una altra habitació, poden escoltar la ràdio i la televisió al mateix nivell que la resta de la família i contesten preguntes senzilles que comencin amb les paraules qui, què, on i per què.

• Pel que fa a la parla les persones no properes al nen poden entendre el que diu, parla de les coses que fa, utilitza oracions de quatre o més paraules i en general parla amb facilitat sense haver de repetir síl·labes o paraules.

Dels 4 als 5 anys:

• Pel que fa a l’escolta i la comprensió és capaç d’entendre la major part del que es parla tant a casa com a l’escola i pot estar atent a contes curts i en sap contestar preguntes.

• Pel que fa a la parla pot utilitzar oracions molt detallades, sap explicar contes tenint en compte el tema, es comunica amb facilitat amb els altres nens i amb els adults, fa servir la majoria de sons correctament, utilitza la mateixa gramàtica que la resta de la família i la seva veu sona de forma clara.

Font: Jaume Vallès-Fontanet per a Regió7, extret de A.S.H.A.

Les conseqüències de les otitis infantils

Una de les preguntes que fem els logopedes als pares quan vénen a la consulta per als problemes de parla dels seus fills és sobre les otitis, i és que, alguns dels problemes de parla i/o llenguatge dels infants són a conseqüència d’aquestes.

Quan parlem, ens escoltem a nosaltres mateixos per via òssia, i escoltem com parlen els altres per via aèria. Per aprendre a parlar, els nens comparen el seu codi fonètic amb el dels altres. Les otitis, que són molt freqüents en els infants (sobretot entre els 18 i 32 mesos), fan que l’audició per via aèria minvi, de manera que la recepció de la pròpia audició i la de l’entorn queda desequilibrada; per tant, com que la recepció que ells obtenen dels altres no és la correcta, els models de parla que li arriben no seran els idonis per desenvolupar una parla correcta.

A l’últim simposi de logopèdia hospitalària celebrat a França es va afirmar que és un 80% el percentatge de nens amb otitis recurrents que arriben a tenir dificultats de parla i/o llenguatge. Hi ha relació entre una cosa i l’altra ja que els nivells d’audició els varia constantment.

Aquests problemes milloren quan aprenen a discriminar els sons de manera correcta, això és possible gràcies a la medicina per a pal·liar les otitis (medicaments i/o intervencions quirúrgiques) i el treball de discriminació auditiva i articulació que es desenvolupa en sessions de logopèdia.

Informació extreta de El Mundo. Luisa Cabré.